Analitzem la novel·la ‘La noia de la resistència’ de Xulio Ricardo Trigo (Columna)  de la mà de Martí Gironell.

Deia Artur London de “Els catalans als camps nazis” de Montserrat Roig que li semblava que era un llibre molt important perquè li semblava molt important recuperar la memòria popular, memòria que cal transmetre de generació en generació. I fer-ho no de manera freda i seca sinó plena de sentiments humans. I així imbuït d’aquest esperit i amb la memòria com a eina de combat és com ho ha aconseguit Xulio Ricardo Trigo amb ‘La noia de la resistència’ (Columna).

Trigo planteja l’exercici de memòria a través de dos escenaris. L’un és el París ocupat pels nazis del 1944 on un microcosmos farcit de vides petites que prenen dimensió en la seva lluita per resistir l’embat feixista. I l’altre és la Catalunya dels anys noranta, on l’escriptora d’èxit, la Meritxell, amb moltes reminiscències de la Montserrat Roig, lluita per conèixer les seves arrels i resisteix per combatre un enemic que no respecte res ni ningú: l’oblit.

A través de petites històries, de testimonis senzills que han viscut i patit la Història, l’entenem i hi empatitzem. En Xulio ens facilita aquesta feina fent-nos connectar amb uns personatges amb qui hi tenim afinitat, ens hi sentim a prop, hi trobem punts de connexió. Dos temps, dues realitats magistralment trenades per en Xulio amb el fil de la memòria, un teixit imprescindible per viure, reviure i recordar els que han lluitat -i lluiten encara-contra la barbàrie, la intransigència, les dictadures.

Un homenatge als que mantenen intactes els ideals i les conviccions malgrat les adversitats. Una reivindicació dels que creuen en la paraula, la literatura, la ficció per fer entendre una realitat, per deixar-ne constància perquè no s’oblidi, perquè no es perdi amb el pas dels anys.

Ho farà l’Anne Marie Solange, la noia al costat de la qual viurem el pols que el poble va mantenir contra els feixistes. I seguint el neguit vital de la Meritxell que està decidida a trobar els orígens de la seva història després que hagi escrit dotzenes d’històries però no hagi sabut trobar la manera d’encarar el seu propi passat.

Un viatge per la memòria que passa per Vernet d’Arieja, per Argelers, per París, per Puigreig, per Barcelona i que ens convida a pensar en la història de cadascú de nosaltres perquè tots en algun moment hem hagut de ser capaços de vèncer la por per ser capaços de lluitar i d’enfrontar-nos al monstre, i no només els interiors.

‘La noia de la resistència’ es llegeix també -i més enllà de l’homenatge implícit a Montserrat Roig – com una reivindicació dels escriptors i de la seva feina, el seu ofici que és escriure. I que com recorda la protagonista en una frase que li deia sovint la seva mare: “l’estat natural de l’ésser humà no és escriure, és viure”. I Trigo ens brinda un cant a la literatura com a eina de combat contra l’oblit, com a aliada de la memòria i com un instrument a través del qual viure. Viure, per reviure i per generar més memòria. Memòria viva i viscuda.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’  ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján) i ‘El pont dels jueus’.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here