Gironell analitza el llibre ‘Guia Sentimental de l’Alguer’ (Pòrtic) de Joan-Elies Adell
La prosa poética de Joan-Elies Adell(Vinaròs,1968) us agombola durant aquest guiatge fet amb el cor per la Barceloneta de Sardenya, l’Alguer.
Coordinador cultural de la delegació del govern català a Itàlia, Adell fa gairebé set anys que hi viu i ja ha pres prou distància com per fer-nos d’amfitrió pel que ja és casa seva. Al final del llibre te n’adones que quan hi vagis, a l’Alguer, després d’aquesta mirada tan personal que ha volgut compartir Adell amb el lector per mirar de transmetre “l’esperit, l’alè únic i particular” que respira aquest indret tan característic, també nosaltres ens hi sentirem com a casa.
S’ha valgut de veus autoritzades i respectades que abans que ell n’han parlat de l’Alguer. Des de Salvador Espriu que la va definir com a “Blanca, polida, sota una altra sobirania però als llavis i al sentiment la maeixa parla.
A l’Alguer et trobes a casa, lluny de casa, quan a casa no et volen gaire. Fins a l’arquitecte sasserès Antoni Simon Mossa “Qui t’ha conegut una volta, mai no podrà allunyar-se de tu” perquè “ no és una ciutat com qualsevol altra” I no ho és perquè té una peculiaritat: la seva essència mediterrània. I és a partir d’aquí quan sentim la seva de veu, al d’en Joan-Elies.
Adell traça un mapa de llocs físics amb pes històric, ofereix un petit tast de la memoria dels seus habitants, de les petites històries, ens capbussa dins la sonoritat d’una llengua compartida que és la nostra però diversa, rica i amb tresors amagats ( no us perdeu l’alguerès per a principiants J ), ens convida i ens incita a viatjar per satisfer la nostra curiositat.
Cal anar a les barberies on s’hi expliquen les més singulars i originals històries (en alguerés), visitar les cales i les platges, tastar la capatza, l’allada i la cassola de peix o els ous a la butxaca mentre tastem un torbat o una Mònica de sardenya al compàs de la música de Franca Masu.
Els que ja coneixeu l’Alguer aquesta guía sentimental us permetrà redescobrir- i goso dir que tal vegada, descubrir- nous racons, aquells que ha omplert de sentiment en Joan-Elies perquè és el que passa quan s’escriu un llibre des del cor.
Martí Gironel
