El periodista i escriptor s’incorpora a L’Illa dels Llibres amb articles d’opinió relacionats amb la novel·la negra.
Al món de la novel·la negra, ara que la necessitat de reflectir la realitat ja sembla un axioma acceptat per gairebé tothom, cada cop té menys cabuda el debat entre realitat vs ficció. Tot i això, cal fer algunes puntualitzacions, i és que encara que l’aposta per la versemblança i la voluntat de despullar les misèries de la nostra societat són alguns de pilars bàsics del gènere, també ho és el fet que es tracta de literatura i no de periodisme. I aquesta és la dada definitiva a l’hora d’afrontar el debat entre realitat i ficció.
És veritat que existeix un tipus de llibres que ens presenten un periodisme ficcionat, on s’expliquen fets reals i es reconstrueixen escenes i diàlegs de manera ficcionada. Però això no és novel·la negra i, de fet, tampoc és al que ha d’aspirar el gènere, ja que si fem literatura no fem periodisme, i les convencions del gènere i del periodisme són totalment diferents. Per tant, per tant, més que un periodisme ficcionat, l’escriptor de gènere negre hauria de buscar fer literatura amb ànima periodística, quant a la voluntat d’explicar al lector la realitat que ens envolta.
I com s’aconsegueix, això? Sobretot amb una mirada crítica de la societat, dels problemes i preocupacions reals del dia a dia de les persones amb què convivim. Mantenint la voluntat de ser fidel a la realitat i de no pervertir-la allunyant-nos de la versemblança, però sense oblidar, alhora, que tractem aquesta visió crítica des de la creació literària i la necessitat de generar un valor com a obra de ficció.
Perquè si ens limitem al relat dels fets reals, sense aportar aquest valor afegit que ha de dur la literatura pel que fa a entreteniment, a la vessant artística o fins i tot a la capacitat de fer-nos pensar, ens estaríem allunyant dels valors de la literatura i del que ha d’aportar un llibre de ficció.
En definitiva, la literatura negrecriminal ha de ser versemblant, ha de ser realista i ha de ser fidel al món que descriu, però no ha de limitar-se tan sols a això. Ha d’anar més enllà i aportar la riquesa i el valor del propi fet literari i no renunciar a l’ànima artística de la literatura.
Marc Moreno
