Arran de la publicació de Número Zero de l’escriptor Umberto Eco, Martí Gironell refexiona sobre el paper dels mitjans de comunicació
i la manipulació informativa.
Hem convingut que la campanya electoral, oficialment, són quinze dies. Però, en campanya, s’hi està permanentment durant tot l’any previ a la cita amb les urnes. I des dels mitjans en comptes de centrar-nos més en la gent i els seus problemes no hi ajudem.
Hi contribuïm i la sensació es converteix en realitat perquè continuem fent d’altaveus com si no hi hagués altres qüestions que les que plantegen els partits polítics. Em diran que ja es fa que no tot és política als mitjans. D’acord però poc i la presència de la política abans i després d’algunes eleccions és abassegadora.
Els explico això per dos motius.
L’un, l’exercici diari de mirar les portades de les principals capçaleres dels país i t’adones que de periodisme lliure i independent n’hi ha ben poc. Un fet que té a veure amb la crisi que també viu el nostre ram que treballa amb una matèria primera tan sensible i tan atractiva com la informació.
L’altre, perquè llegeixo l’últim llibre d’Umberto Eco Número Zero i estic d’acord amb la definició de Roberto Saviano que diu que és el manual de comunicació del nostre temps.
Què passa quan el periodisme es plega davant dels interessos d’un ric propietari disposat a la manipulació de la informació i la opinió per aconseguir les més altes instancies del poder polític i crear un nou totalitarisme modern amb falsos vels democràtics? Mirin només un detall que apunta Eco i que es pot contrastar en alguns mitjans dels que consumim.
Un principi fonamental de periodisme democràtic és separar els fets de les opinions. Davant d’ uns fets es generen unes opinions en què no hi cap el parer del diari/propietari. La gràcia rau a posar entre cometes primer una opinió banal i després una altra opinió més raonada que s’assembla a la que sosté el periodista que treballa per aquell diari. Així el lector té la sensació que l’informen de dos punts de vista, que és plural i objectiu quan en realitat se’l condueix a acceptar una opinió com la més convincent que resulta que és la interessada.
S’ha fet sempre, encara que sigui entre cometes, i se’n diu manipular.
Martí Gironell
escriptor i periodista
