He vist repetida la mateixa història repetida desenes, centenars de vegades: un/a autor/a escriu la seva novel·la, se la fa editar i el resultat és més que acceptable.
Ara toca anunciar-ho a tort i a dret. Amb el mailchimp, al twitter i, per descomptat, també al Facebook. Però… oh, sorpresa: el llibre no es ven.
Arribats a aquest punt cal felicitar l’escriptor/a: acaba de descobrir la clau de volta del negoci del llibre: la distribució.
Distribuir productes –i el llibre, malauradament, també ho és– és una de les tasques més complexes de qualsevol negoci –i, insisteixo, l’editorial també ho és–. Requereix personal, planificació de rutes, vehicles, controls de repartiment i facturació… i volum. Sense volum, la distribució no té sentit, perquè no és rendible. Per això, també, en el ‘pastís’ del llibre la distribució representa prop d’un 30%, que sumat a la llibreria, arriba al 60%.
Molts autors i editors petits decideixen iniciar l’aventura editorial prescindit de la distribuïdora. És una decisió d’alt risc, perquè si bé estalvien un significatiu 30%, també renuncien a un servei extraordinàriament potent: ni més ni menys que el de tenir el seu llibre a les llibreries.
Obviar-ho implica acceptar que l’autor/a farà un pelegrinatge dur i solitari; una odissea en sentit molt poc metafòric que exigirà parlar amb llibreters, persuadir-los de l’interès de tenir a la venda a la seva novel·la i, el pitjor de tot, fer un repàs endreçat, metòdic, amb periodicitat regular i molta mà esquerra, per esbrinar a quina llibreria s’ha venut el llibre i a quina no.
Arribats a aquest punt, molts escriptors i escriptores hauran renunciat a la idea d’autoeditar-se. Em temo que les coses no pinten gaire millor: les editorials que hi estiguin interessades, si és el cas, lluiten contra un escenari desolador, entre altres coses perquè a tot l’Estat s’editen cada any 90.000 títols. I el nostre n’és un més.
Fa unes setmanes, la distribuïdora Fi-Rex 21 anunciava per sorpresa el seu tancament. Prop de 2.000 clients (editorials) quedaven orfes de distribuidor, i el que és pitjor: sense cobrar totes les vendes aconseguides amb suor i esforços durant els últims mesos.
Bé, doncs: si distribuir per un mateix és missió gairebé impossible i fer-ho amb una distribuïdora no ofereix en aquest moment les millors garanties, tenim alguna sortida? Opino que sí.
Els llibreters, conscients del moment que viuen, estan oberts a solucions creatives que els facilitin la feina i els ampliïn els ingressos. Ha arribat, ara més que mai, el moment en què els escriptors han de demostrar la seva imaginació i creativitat. Però no només a les pàgines dels llibres; també fora d’elles.
Aureli Vázquez, periodista i responsable d’Espai Literari