L’escriptora reflexiona a L’Illa dels Llibres sobre si és millor llegir o escriure….
Com és fàcil d’imaginar, les visites escolars que molts dels escriptors de literatura infantil i juvenil realitzem a escoles i instituts són una font contínua d’anècdotes.
Suposo que a gairebé tots, se’ns ha passat pel cap escriure un llibre o recull basat en les preguntes, respostes, en les vivències, en fi, que sorgeixen als fòrums lectors.
Avui, en vull compartir una amb tots vosaltres. Una que , us ho he de confessar, em va colpir de manera especial.
Era una classe de Primer de la ESO. Perdoneu-me si us dic que no recordo de quin dels meus llibres parlàvem. Però sí que recordo la cara d’aquella noieta i el silenci que es va fer quan , amb veu clara i ferma, va preguntar-me:
—Si et fessin triar, que preferiries: deixar de llegir o deixar d’escriure?
Tocada i enfonsada.
El silenci seguia sent dens, un silenci estrany en una aula de l’ESO.
Ella em mirava.
Tots em miraven.
I en aquelles mirades hi podia llegir que no serviria una resposta de compromís, ni un sopar de duro. M’estaven demanant que triés i havia de triar. Els adolescents no admeten aquella mena de sortides diplomàtiques que fem servir els adults quan no sabem o no volem fer front a la crua realitat.
Vaig empassar saliva i després de rumiar-m’ho uns segons que se’m va fer eterns, vaig respondre:
—Tota la meva vida he llegit. Des que tinc memòria que em recordo amb un llibre a les mans. En canvi, l’escriptura ha vingut després. Vaig començar a escriure d’adulta i encara que no m’imagino la meva vida sense escriure, suposo que si hagués de deixar d’escriure ho faria. El que no m’imagino és haver de deixar de llegir. És a dir que responent a la teva pregunta (aquí em sembla que se’m va escapar una miradeta malèvola), si hagués de triar em quedaria amb la lectura.
Quan tornava cap a casa, tot menjant-me els quilòmetres que tenia per davant, rumiava la resposta que li ha via donat a aquella noia tan curiosa i tan madura. Era la correcta? L’havia enganyada?
No. Crec que no la vaig enganyar pas.
La resposta era la que tocava.
Però si us plau, que la vida no em faci triar!
Núria Pradas
Escriptora
