L’escriptor i periodista ret un homenatge a les llibreries en l’acte Nit de l’Edició. on s’ha concedit el Premi Atlàntida a les tres llibreries més antigues de Catalunya; La 2 de Viladric de Tortosa, la Llibreria Fabre de Barcelona i la Llibreria Geli de Girona.
Pels que fem novel·la històrica, com un servidor, quan repasses la documentació d’aquestes tres llibreries t’adones ràpidament de l’enorme potencial que tenen per convertir-se en protagonistes d’una novel·la.
Les aventures i desventures de 3 protagonistes: La Viladrich, La Fabre i la Geli que des de diferents indrets del territori treballen per un objectiu comú: difondre l’amor pels llibres. Nosaltres com a lectors seríem testimonis de les seves vides i al seu costat reviuríem esdeveniments que ens ajuden a entendre i a interpretar la nostra història.
Una novel·la èpica, amb una trama heroica amb intriga, misteris, girs argumentals, inspiracional, amb valors i de final obert però no incert. Les han passat molt magres. N’han passat de tots colors, han patit èpoques revolucionàries, han vist néixer la Renaixença, han sofert l’esclat de la Guerra Civil i de dues guerres mundials, han lluitat contra la censura, han seguit el procés independentista i estant plantant cara a la pandèmia.
Una novel·la apassionant, de creixement, perquè amb el pas del temps, de les adversitats, de les inquietuds i les personalitats de les diferents llibreries, veuríem com han contribuït a perfilar la seva identitat, la que les diferencia de la resta. I que les han convertides en referència pel sector. Les tres llibreries protagonistes: La Viladrich, La Fabre i La Geli demostrarien que amb compromís, sacrifici, imaginació i passió aquest ofici- que és tan antic– no tan sols és vigent sinó que és necessari, providencial, vital per la nostra salut.
La llibreria desperta les ànsies de llegir, de conèixer altres vides i altres mons. La llibreria encarna la llibertat. Son espais de llibertat, de refugi, de referència, de desig. Perquè quan hi entrem desitgem trobar un llibre, aquell llibre que busquem. Però com que ens deixem seduir per la vista, el que ens ensenya i mostra la llibreria, ens pot fer canviar d’idea i sortir amb un altre llibre o amb més d’un. I desitgem arribar a casa per poder començar a llegir-los.
Aquestes llibreries han demostrat que no són només els intermediaris imprescindibles entre l’escriptor i el lector. La seva feina i el que significa– l’amor pels llibres- va molt més enllà.
Les llibreteres i els llibreters són necessaris per endreçar coneixements, advertir de sàvies novetats o per seleccionar títols imperibles. Si no tenim un llibreter/-ra de capçalera estem perduts. La fidelitat dels clients les ha animat a seguir i ha encoratjat a d’altres per voler convertir-se en llibreria. Però també un bon llibreter és el metge de l’ànima, com a bon prescriptor, ens recepta una poesia, un assaig, una novel·la, un títol capaç d’acompanyar en la desgràcia i en la felicitat, en el patiment i la joia. Aconsellant un bon llibre.
Llegir és no sentir-se mai aïllat. I aquesta època que ens ha tocat viure s’ha demostrat. I per això trobo ben merescut aquest reconeixement a la capacitat de treballar, de persistir, de resiliència.
Reconèixer per valorar feines que ja coneixem però que necessiten d’aquest suport.
Reconèixer aquells que treballen pels llibres i per la seva promoció. I això al meu entendre és fer un elogi de les paraules, del seu poder, de la seva força. I, sobretot, el que significa la paraula escrita, allò que atresoren els llibres. Els llibreters ho saben, saben el valor dels llibres i de la seva lectura i per això es conjuren per teixir una conspiració, una entesa, per fer-los arribar als lectors. I ho fan conscients de què suposa, dels esculls i els pals a les rodes que es trobaran pel camí.
L’esforç però val la pena. Quan veuen la cara dels lectors després d’haver-se deixat assessorar, aconsellar, acompanyar en la tria d’una novel·la o altra i entrendre la immensa capacitat de seducció que tenen els llibres. I no només. Aquest any més que cap altre arran de la situació que hem viscut- i vivim encara- té més sentit que mai reivindicar les llibreries, que treballen per la promoció, la seva presència, la seva salut, sempre tan precària, la del llibre.
En aquests temps de pandèmia s’ha demostrat que la paraula escrita, que el llibre, ha omplert el buit de la solitud, ha escurçat les distàncies, ha permès sortir de casa per viure altres vides, per viatjar arreu i a d’altres èpoques, i fer-ho sense por i ens ha permès obrir-nos de mires i de cor, malgrat el confinament. Em direu que això ja ho sabíem, que aquesta possibilitat que ofereix el llibre ja la coneixíem però trobo que sovint convé recordar allò que moltes vegades per molt conegut o massa obvi, se’ns oblida el que allò té d’essencial. En aquest cas el llibre i la vida que hi ha al seu voltant.
I en aquests mesos els que no se n’han cansat de dir-ho de pregonar-ho, d’anunciar-ho, de proclamar-ho , de fer-ho saber, de recordar-nos-ho, els que han lluitat a peu i a cavall des de les seves talaies, això vol dir: des de darrere els taulells de les llibreries, aquests han sigut els i les llibreteres. No em direu doncs que els que treballen perquè ens arribin aquests artefactes comunicatius tan poderosos que son els llibres que tenen aquest poder de generar emocions, d’enriquir-nos, d’eixamplar les nostres mires, de fer-nos viatjar, de fer-nos créixer, de fer-nos viure… No em direu pas que no son dignes de reconeixement.
Avui i cada dia. Perquè ens convé llegir no tan sols ens enforteix l’esperit crític sinó que ens comforta l’ànima. I això ho fan possible les llibreries amb la col·laboració dels escriptors, els periodistes, els editors i dels lectors. Un exèrcit d’artistes que per combatre el virus de la ignorància, del desconeixement només disposen d’un única arma, d’una única eina: la paraula, el llibre.
Les tres heroïnes de la nostra novel·la: la Viladrich, La Fabre i La Geli ho saben molt bé i crec que és el millor homenatge que els podem fer, a elles i a tots els que pensen i actuen com elles perquè amb reconeixements com el d’avui, continuin treballant i empenyent en una mateixa direcció per gaudir de la lectura. Per estimar els llibres. Perquè cada lector trobi el seu llibre i que aquell llibre arribi a molts lectors.
I aquest és un relat, una història, que si no hi haguéssin llibreries com La Viladrich, La Fabre i La Geli no es podria escriure, no la podríem llegir. Ja veieu que la seva, és una història de novel·la.
Ben aviat a les millors llibreries d’aquest país. Enhorabona! Salut i llibres! I bones festes!.
Martí Gironell Barcelona, Nit de l’Edició. 21/12/2020