L’escriptor i periodista analitza “Atlas de islas remotas” de Judith Schalinsk
Un atles és una col·lecció de mapes en volum per tenir la sensació que el món és a les nostres mans. Antigament, els atles explicaven el món d’una determinada manera.
Aquells que sabien com era sabien com havien d’actuar i, per tant, era un instrument de coneixement i de poder. Per això els reis veneraven aquestes eines que servien per situar-los i marcar-los el destí. No en va la primera denominació dels mapes era la de Theatrum orbis terrarum, és a dir, Teatre del món.
Avui en dia un atles és gairebé un objecte de culte. I el llibre del qual us parlaré, encara més. Publicat per Capital Swing i Nórdica Libros, es titula Atlas de islas remotas de Judith Schalinsky amb el sotstítol següent Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré. Certament, no hi anirem físicament perquè són llunyanes i de difícil accés, però us ben assegurar que hi he estat. Schalinsky m’hi ha traslladat sense necessitat de moure’m de casa.
El poder d’aquest atles és extraordinari. L’autora s’ha valgut de notícies i de fets històrics per acostar-nos i capbussar-nos literalment en la idiosincràsia de l’illa en qüestió sigui de l’oceà pacífic, de l’antàrtic de l’atlàntic o de l’índic. És encisador i al mateix aterridor. Les històries que recupera i situa en aquests atol·lons o istmes al mig del no-res podrien inspirar dotzenes de novel·les i no serien precisament d’aventures. Negres, psicològiques, de creixement, poètiques o inspiradores… Desmunta la falsa creença que aquesta mena d’illes aïllades de tot i de tothom són un paradís. Al contrari, una passejada per segons quines illes us farà desdir d’aplicar-li aquest qualificatiu i ràpidament trobareu que se li escau més el d’infern. Per les condicions en què s’ho viu o per les desventures que algú va poder deixar escrites o dictades a un tercer perquè se sàpigues l’autèntica veritat que atresorava aquella illa que semblava un verger natural, un Edén a la Terra.
Els convido a fer un viatge romàntic pels confins del món i que es deixin enlluernar pel misteri i la fascinació que mou Judith Schalinsky en un llibre únic. Més enllà de l’Illa de Pasqua i els Moais; la de santa Helena com a presó de Napoleó o la dels Cocos que va donar peu a l’Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson, a partir de la fal·lera malaltissa d’August Gissler d’excavar tota sencera per buscar l’or de diversos tresors, aquest atles els permetrà recórrer i cartografiar la geografia de l’ànima humana.
Bon viatge, bona lectura i bon estiu!
Martí Gironell
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.
