Coincidint amb el Dia Internacional del Traductor analitza a L’Illa dels Llibres la feina dels traductors.
Fa uns 1.600 anys que Jeroni d’Estridó, el primer traductor reconegut de la història, va enllestir la seva feina. I, tot i que el món ha evolucionat d’una manera gairebé esfereïdora en aquests anys, en el fons del fons imagino que aquell Jeroni tenia una metodologia de treball bàsicament semblant a la nostra, als traductors actuals.
Des de fa uns vint anys, la feina del traductor ha canviat radicalment gràcies a l’aparició de la gran xarxa global i les noves tecnologies, aquestes TIC que fan que haguem d’estar constantment actualitzats.
Aquesta finestra oberta al món ens ha permès, a diferència del nostre Jeroni, poder consultar dubtes, cercar en pocs segons informació sobre algun terme que se’ns resisteix, tenir bibliografia a mà per documentar una traducció…
M’imagino en Jeroni treballant en un racó de casa seva, a Betlem, envoltat de pergamins i les eines que devia tenir llavors al seu abast. Una mica com nosaltres ara mateix, però en comptes de pergamins, tenim diccionaris i en comptes de ploma i tinta, un ordinador de sobretaula. En essència, doncs, el mateix…
Però enlloc se’ns diu si en Jeroni tenia col·legues de feina, si podia consultar els seus dubtes amb algú, si havia de decidir tot sol quan se li plantejava un dilema de traducció. En això sí que hem millorat, i molt! La majoria de traductors continuem sent uns professionals ficats en un despatx, tot sovint treballant sols i sense parlar amb ningú durant hores, però sabem que, prement unes quantes tecles, podem tenir l’ajut d’un col·lega o, si més no, algú que ens escolta o una paraula d’ànim per tirar endavant una traducció d’aquelles que fan suar.
Ja fa molts anys que els traductors intentem reivindicar la nostra feina i lluitar contra la invisibilitat a la qual ens han condemnat durant anys. Ja cansa parlar del tema dels crèdits en els llibres, sabem que és injust que ens hi citin amb la lletra més petita que es pot trobar, com si fes vergonya reconèixer que aquell text ha necessitat la mà d’un traductor perquè una gran majoria de persones el pogués llegir. En això cal agrair l’esforç, la iniciativa i la generositat de moltes editorials, sobretot les petites i independents, que des de sempre han valorat aquesta tasca i sovint fan aparèixer el nom del traductor a la portada. Un gran visca per a elles!
Els traductors som uns professionals que simplement volem el reconeixement que ens mereixem per la nostra feina. No som gent que “sap idiomes”, ni escriptors frustrats. Ens hem format durant anys, i ens seguim formant constantment, per poder abocar en la nostra llengua unes paraules escrites en un idioma estranger, que necessiten que algú se les faci seves i sàpiga transformar-les en d’altres que siguin entenedores per al públic català. I no sols les paraules, sinó també les idees, les imatges, els sentiments…
Hi ha molts llibres dels quals costa desempallegar-te’n un cop els has acabat de traduir. Te’ls has fet tan teus que et sembla que fas una funció de segona mare, aquella mare que sap que el fill no és seu, però que pateix igualment per ell i que vol que tot li surti bé.
Moltes gràcies a tots els qui valoreu la nostra feina. És un plaer treballar per a tots vosaltres!
Maria Llopis ha traduït entre d’altres autors Stéphane Hessel, Katherine Pancol, Arnaldur Indridason, Irène Nemirovsky, Frédéric Beigbeder, Geronimo Stilton, Laurent Gounelle,Walter Riso o Javier Moro.