Opinió – ‘La Rambla’ per Martí Gironell

L’autor analitza la novel·la ‘Pentimento’ d’Antoni Real

Hi ha una estrofa d’una cançó de Quimi Portet que fa així: “hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar, anem fins a la Rambla a fer un vas de Pastís.” Això és el que ens proposa Antoni Real en la seva última novel·la Pentimento (Metéora,2018).

Fer un viatge en el passat per recordar aquest enorme i vigorós passeig de la ciutat de Barcelona i, de retruc reivindicar, Aleix Clapés. La figura d’aquest pintor modernista que ha passat molt desapercebut malgrat ser l’artista favorit del mateix Gaudí,Casas, Rusiñol o mossèn Cinto Verdaguer. En l’argot artístic, pentimento, vol dir penediment i fa referència a un canvi que el mateix artista decideix incloure o introduir en la seva pintura original. Sigui perqué ha canviat de parer o perquè l’obliguen a canviar o prescindir de certes imatges que havia evocat en el llenç.

A través dels records d’un protagonista anònim, i sembla que amb problemes de memòria, Real pinta com el pas del temps s’ha encarregat d’anar esborrant aquelles característiques que han fet de la Rambla un indret conegut arreu del món. I és justament gràcies a les anades i vingudes del passat al present d’aquest protagonista que veiem com era l’autèntica Rambla, la de les flors però també la dels artistes i la de la gent.

Aquesta novel·la de l’Antoni Real és un exercici literari que amb les eines de la pintura adquireix una altra dimensió. I de fet ens convida a entrar en una altra dimensió, entrant i sortint dels quadres de Clapès, entrant i sortint dels records, cavalcant entre passat i present. És un pentimento a la inversa. Provin-t’ho. Segur que tenen una imatge mental de la Rambla- qui no la té?!-. Doncs a través del relat, amb la impagable col·laboració de la Catalina, l’assistent del pintor maleït i maltractat, assistiran i des de la primera fila, a la reaparició d’establiments, personatges i tots aquells elements, objectes, sensacions, olors que ja no formen part de l’actual Rambla però que són essencials per entendre la idiosincràsia d’aquest lloc que té la condició d’indret irrepetible.

L’Antoni Real ha fet una postal d’amor a la Rambla – no en va n’és fill,- d’amor a l’art i als artistes, que van fer d’aquest passeig i de la ciutat de Barcelona, un lloc on tothom hi volia ser, hi volia anar, hi volia formar-ne part, immortalitzat en un quadre, una foto, una postal o una novel·la.

Martí Gironell i Gamero
octubre 2018