El periodista analitza el futur de les llibreries.
Fa uns dies va caure a les meves mans un informe elaborat per l’Observatori de la Lectura i el Llibre titulat ‘El sector del libro en España 2010-2012’. És un retrat del món del llibre i l’edició al conjunt de l’Estat des del punt de vista econòmic. Vaig pensar que era una gran oportunitat per comprovar quin paper juga realment l’ebook.
Primera sorpresa: llegeixo que un de cada quatre nous títols registrats ja és un ebook. Caramb, penso, doncs sí que va ràpid, això! I lògicament arribo a la conclusió que en quatre dies tancaran totes les llibreries i l’ebook s’imposarà.
Ja tinc el telèfon a la mà per trucar el meu cosí llibreter amb la mala notícia quan, ves per on, em trobo una altra dada: les vendes d’ebooks representen només un 2,4% del total. Dit d’una altra manera: malgrat el frenètic ascens de l’edició d’ebooks, el 97,6% de les vendes corresponen a llibres en paper.
(Espera un moment, cosinet, que després et truco).
Si la producció de llibres en format digital creix de forma exponencial però amb prou feines es nota a les vendes, d’entrada trobo dues explicacions: 1. Hi ha molts autors ‘indies’ que s’autoediten a Amazon, Bubok i altres plataformes. I, esclar, com que venen a preus simbòlics, el pes econòmic és ínfim. 2. La pirateria s’ha instal.lat definitivament al sector del llibre, que viu a la seva bombolla.
Potser seran ambdues coses, de fet.
Bé, com que no ho veig clar, deixo sobre la taula l’informe de l’Obervatori de la Lectura i el Llibre i decideixo que ja hi pensaré.
A la nit, sopant amb uns amics, parlem de llibres (un dels vells plaers de sobretaula que encara perviuen malgrat tot). Surten alguns títols, ja sabeu: “aquest no que és avorrit, aquell psè, aquest altre no pots deixar de llegir-lo que t’enganxa…”. En un moment donat, el meu amic treu el seu iPad i em pregunta què estic llegint. Li dic un parell de títols.
– Espera, que me’ls baixo ara mateix – em diu.
Li pregunto si compra algun ebook. Em respon que no. Li pregunto si mai n’ha comprat un.
Tampoc (ja m’ho temia).
Però el pitjor és la seva explicació:
– Per què he de comprar-lo si trigo 10 segons en baixar-me’l i, a més, a la nit és més còmode de llegir al llit?
Aquesta no me l’esperava.
Encuriosit, li demano si a aquesta pàgina on es baixa els llibres trobarà un parell de novetats editorials que jo sé que acaben de sortir al mercat.
Dit i fet: allà hi són, preparats per ser piratejats i llegits còmodament al llit.
Demà sens falta truco al meu cosí. Que s’ho replantegi, això de la llibreria…
Aureli Vázquez, periodista i escriptor. Autor de La Barcelona invisible.
