OPINIÓ – ‘Frau Tovarich, la camarada’ per Jordi Cantavella

L’escriptor Jordi Cantavella omple el dipòsit amb la novel·la gràfica ‘Frau Tovarich, La Camarada de Jun Matsuura

El tema de la Segona Guerra Mundial sempre m’ha agradat. Malauradament la història que resulta interessant de llegir és la que està escrita amb sang. Per aquesta raó la nostra història, la de França, Alemanya, Rússia… són apassionants i en canvi la de la Suïssa del segle XX és exemplar, però soporífera a nivell històric.
En aquest cas ens trobem davant d’una història ben senzilla, un escamot de soldats alemanys, desenganyats i embrutits, decideixen recuperar una mica la seva humanitat i protegir de les odiades SS una presonera soviètica. Faran tot el possible per salvar-li la vida, fins i tot es jugaran la seva pròpia.

És la primera vegada que llegeixo una novel·la gràfica de gènere bèl·lic —més aviat antibèl·lic— i ho he trobat fascinant. La tècnica de dibuix de l’autor, mig català mig japonès, fuig del manga i elabora un dibuix realista amb grans tocs de genialitat: la perspectiva agosarada, difuminats… fan que el llibre sigui apassionant.

El llibre ja té una colla d’anys, però en Jun Matsuura ja està preparant una preqüela ambientada al pitjor dels inferns de la Segona Guerra Mundial, la batalla d’Stalingrado. He tingut el privilegi de veure algunes mostres i alguns esborranys del que serà la seva següent obra i he quedat sorprès en veure que la tècnica del jove autor encara ha millorat! En Jun Matsuura porta tots aquest anys dibuixant amb tremenda paciència una futura obra mestra.
Per aquesta raó hom pot pensar en esperar que es publiqui la següent novel·la gràfica del jove autor, però penso que paga la pena omplir el dipòsit de la primera, demanar-la o encarregar-la a les llibreries, conèixer els personatges que hi surten i aleshores sí, gaudir de la futura segona part tot esperant que hi hagi una tercera.

Per una vegada siguem com els francesos o els belgues i atorguem el valor que es mereix la novel·la gràfica, un gènere immerescudament infravalorat a casa nostra. Aquí teniu un exemplar que mereix un gran respecte.