Aquest estiu m’he llegit tres llibres que potser, així d’entrada, diries que no tenen res a veure.
Un cop els has acabat però veus que sí que hi ha una constant que comparteixen els tres títols i que són el motor que fa que l’engrenatge de l’obra funcioni a la perfecció sense grinyolar.
Les novel.les de Jordi Llobregat El secret de Vesalius , de Jean-Paul Didierlaurent El lector del tren de les 6:27 i La noia del tren de Paula Hawkins.
Si les han llegides potser ja saben a què em refereixo si encara no ho han fet, els convido a capbussar-se en les seves pàgines quan tinguin un moment: totes tres valen molt la pena. Les tres són novel.les molt diferents però et mantenen viu l’interès fins a la última pàgina i tot plegat no és per cap altre motiu que per descobrir els secrets que amaguen. Secrets que més que no pas romandre amagats acaben volent compartir amb tu els protagonistes, perquè necessiten fer-ho, cadascú a la seva manera. I per mi, això és el que importa, és la sal de la vida: tenir aquesta sana curiositat per voler saber, per voler fer noves descobertes que t’enriqueixin i t’ajudin a millorar en tots els aspectes.
D’oportunitats d’entrar dins una bona història i descobrir-ne l’atractiu i entendre l’essència que ens sotreguegi fins al moll de l’ós en tenim moltíssimes. Això sí que no te gaire secret. L’important és no deixar passar el tren.
Martí Gironell
Escriptor i periodista
