Analitzem la novel·la ‘El fibló’ de Sílvia Soler
Un servidor va assaborir la novel·la d’un sol glop, llarg i intens, com fa sovint la protagonista, la Laura, una gran entesa en vins, per cert. I en literatura, com veureu quan faci endreça de la biblioteca familiar.
El que els deia … que l’estona llegint El fibló fa de molt bon passar – i fa pensar- quan et deixes portar per l’intent conjunt i agosarat dels tres germans de refer, de redreçar, les seves vides mentre refan la casa de la seva vida. La imatge és molt potent! M’ha agradat molt,molt! Molt ben escrita, imatges i converses tan ben aconseguides que les veus. Soler té la capacitat d’escriure per fer-te creure que t’hi trobes. Que ets un més de la família. T’hi fa viure a la casa d’Alella dels Sureda.
Una família on la figura del pare ha sigut tan clau com la de la mare que malgrat que desaparegui només de començar, hi és ben present durant tota la novel·la. I hi aporta la dosi d’incertesa i misteri que l’acompanya durant tot el relat. Com també hi és, malgrat la seva absència volguda, però d’una altra manera la presència del pare, en Sebastià, que com la noguera que presidia el pati de la casa d’Alella tot fent ombra a tothom no deixava que hi creixés res al seu voltant. Ni al voltant del pare ni al voltant de la noguera.
Són molts els elements d’aquesta novel·la que la fan captivadora. Un sens dubte és la biblioteca familiar i els temes que els agrupen. Paladegeu els moments que la Laura s’enfronta amb els volums que hi ha a les lleixes i que ha d’indultar abans de deixar la casa punt per ser venuda. El fibló, com una casa on hi has viscut no és un immoble amb lavabo, cuina i dormitoris, no és només un llibre i prou són moltes coses, detalls…
Ja ho diu un final de capítol, on la Laura recull idees-força, pensaments per la novel·la que escriurà: “Els llibres i les cases. Les paraules que hem llegit inles cases que hem habitat. La vida amagada entre les pàgines i les parets”.
Martí Gironell