Analitzem la novel·la ‘El mal pare’ de Pep Prieto (Llibres del Delicte) de la mà de Martí Gironell.
Un dia parlant amb un advocat em deia com n’és de fàcil que algú que, d’entrada no ho diries mai, sigui capaç de cometre un crim execrable, un assassinat. I el lletrat m’advertia que també havia vist que aquesta mena d’individus, que poden tenir un perfil als antípodes del que creuríem que té un assassí, un cop n’ha comès un acabi veient que això de matar algú no costa tant i continua fent-ho. I més encara quan es creu que ha estat triat, ungit per ser qui decideix qui no mereix viure perquè és un perill en potència.
‘El mal pare’ de Pep Prieto (Llibres del Delicte,2020) m’ha evocat aquella conversa amb l’advocat i també m’ha recordat Minority report. Si a la pel·lícula, es feien detencions preventives, aquí Prieto va un pas més enllà i planteja execucions preventives.
La novel·la proposa diverses qüestions però la que em sembla més rellevant és la de la presència del mal ben a prop nostre, a casa, a la família. I com aquest mal es pot arribar a convertir en un llegat nociu i perniciós pels nostres descendents.
Ja des de l’inici de la novel·la se’ns glaça la sang quan els dos germans grans, la Nut i en Janus, juguen a fer perdre la por al temut home del sac que té la petita, la Nix. Un home del sac que tindrà una presència recurrent al llarg de la novel·la i que , sense voluntat de fer-los cap spoiler, la Nix acabarà superant la por que li generava aquesta figura enfrontant-s’hi a la realitat.
Tres germans que reben una herència enverinada- que per algú serà mortal- que els deixa el seu pare. Un progenitor amb dues cares i un barret. Sota l’ala del qual hi amaga la seva autèntica veritat i aquesta dualitat permet a l’autor bastir una crítica a la doble moral de certes persones que en virtut d’una situació de privilegi es veuen, es creuen, amb la capacitat d’actuar com si estiguessin per sobre del Bé i del Mal.
De ritme i llenguatge cinematogràfic, Pep Prieto ha escrit una història trepidant, angoixant, inquietant i interessant perquè ens convida com fa el famós arqueòleg protagonista- aquest mal pare-, en Sadurní Castells, a capbussar-nos en el passat- el nostre- per trobar respostes que ens ajudin a entendre el present per no acabar víctimes dels nostres propis homes del sac.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján) i ‘El pont dels jueus’.
