L’escriptor i periodista analitza l’obra d’Ivan Repila publicada per Seix Barral
El que teniu a les mans és un conte, una faula, una al·legoria d’un microcosmos que reflexiona sobre el sacrifici i el compromís. Però també sobre la supervivència i la solidaritat. I ho fa a partir d’un fet: dos germans, el Gran i el Petit, són dins d’un pou del qual malden per sortir malgrat que no sabem com hi ha anat a parar. O potser sí.
“Debes saber, hermano, que soy el niño que robó el caballo de Atila para hacer unos zapatos con sus cascos y lograr así que la hierba nunca más creciese por donde yo pisara[…] Cuando me hice viejo, hace algunos años, me quité los zapatos por primera vez desde que era niño y vi que mis pies seguían siendo pequeños.Estaban limpios,sin heridas;incluso olían bien.Guardé los zapatos en una caja de oro que guardé en una caja de Hierro y las enterré en unpozo, en el bosque que està a medio día de distancia de mi vieja casa, y dejé allí a dos de mis hijos para que nadie, nunca, pudiera llevárselos”.
Els sons, les imatges, les olors, les paraules, les actituds, les accions… tot té un doble significat- i algun certament és molt poètic- i per tant la lectura d’aquesta obra no és única ni en una sola direcció. Hi ha una lectura superficial i n’hi ha una altra que es pot fer per estrats, per capes. I en cada una d’elles, si t’hi atures, copsaràs un significat diferent. Si us poseu en la mirada que ens ofereix el Gran notareu unes sensacions que seran unes altres si us situeu darrere del punt de vista del Petit.
Per tant, capbusseu-vos en aquesta lectura i és possible que en sortiu renovats i que les vostres actituds i accions se’n ressenteixin adoptant més compromís, més solidaritat, més sacrificis. És la força de les paraules.
Martí Gironell
octubre 2017