Opinió: Caterina Cortès analitza ‘Anatomía de un instante’ de Javier Cercas.

ANATOMÍA DE UN INSTANTE DE JAVIER CERCAS
per Caterina Cortès Palmer

Tal dia com avui, 23 de febrer, se compleixen trenta-un anys de l’intent del famós cop d’Estat. Tots tenim al cap les imatges d’aquell moment, que cada any passen per les cadenes de televisió, en que el Tinent Coronel Antonio Tejero entra al Congrés dels Diputats. Molts dels qui van viure aquest fet històric asseguren que durant aquelles hores d’incertesa van passar veritable por. D’altres, els qui no ho vam viure, de tant repetida, aquella escena de Tejero pistola en mà pot semblar quasi bé còmica. Però tant als d’una generació com l’altra potser mos uneix un factor comú i és que sabem bastant poc del que va passar realment el 23-F.

Javier Cercas va escriure la seva obra Anatomía de un instante a partir d’una imatge molt concreta: la del moment en que sonen els primers tirs al Congrés i un home, juntament amb Guitérrez Mellado i Santiago Carrillo, no es tira al terra com la resta, sinó que se manté assegut al seu seient, ben recte. Aquest home és l’expresident espanyol Adolfo Suárez.

Llegint l’obra de Cercas, que s’ha gestat amb l’ajuda de la recopilació de molta informació, és impossible no quedar-se sorprès. El cop d’Estat del 1981, a diferència del que molts creien llavors, queda clar que era qüestió de temps que se produís, tal com va acabar passant finalment. Què va succeir abans, durant i després d’aquell fatídic dia?

Anatomía de un instante està considerat un dels millors llibres de la literatura espanyola dels darrers anys. No puc estar-hi més d’acord. Tothom, almenys un pic a la vida, se l’hauria de llegir.