Recordem l’obra de l’escriptor Jesús Moncada
Us proposo un viatge al passat. Però per això heu d’agafar un llibre.
Ara fa trenta anys, el 1988, que es va publicar Camí de sirga de Jesús Moncada i va aconseguir el que sembla impensable: fer-se un lloc a la literatura catalana.
I dic impensable perquè va assolir aquesta fita ell que duia l’etiqueta d’escriptor rural i ebrenc en un moment que triomfaven Quim Monzó i Sergi Pàmies.
No obstant això Moncada ho va fer amb una obra que parla de com l’aigua del pantà de Riba roja fa desaparèixer tot un poble però el que no va poder l’aigua del riu és ofegar els seus records, els de Moncada, encara que engolís el seu poble: Mequinensa. Immortalitzar-lo en una novel·la com la que va escriure, és la millor decisió com a mequinensenc perquè el poble guanyés la partida al destí, a la mort, i es convertís en inoblidable. I no només això. Paradoxalment, a través de les històries dels diversos personatges que conformen el paisatge humà d’un municipi, Moncada va aconseguir fixar per sempre en l’imaginari col·lectiu una manera de fer, de pensar, de parlar, en definitiva, de viure. I tot plegat gràcies a la literatura.
L’avinguda no pas sobtada sinó controlada del riu va suposar la mort del poble, sí és cert. Però no oblidem que com diu l’eslògan “lo riu és vida” també va propiciar una nova alenada de vida per a moltes persones que van haver de canviar el seu ritme de vida.
El relat de Moncada us convida a capbussar-vos en aquest món que sembla que s’ha de diluir sota les aigües però que emergeix amb força davant dels nostres ulls. I tant ens submergeix com ens manté a la superfície com a bon sirgador.
Recordeu que sirgar és fer avançar una embarcació estirant-la des de terra amb una corda i avança en paral·lel a la riba des d’on la menes.
Moncada té l’habilitat de situar-te a una banda i a l’altra. Si us ve bé us animo a seguir aquest camí de sirga. No us en penedireu.
Martí Gironell
Juliol 2018