Analitzem la novel·la ‘Míster Folch’ d’Adrià Pujol Cruells (Empúries)
Protagonista accidental perquè el seu naixement no deixa de ser interpretat com un accident més que no pas com un senyal diví. Ben mirat però, de fet, el protagonista n’és un altre: el narrador, que és qui ens dóna el punt de vista original i divertit d’aquesta història de postguerra amb tocs tant surrealistes com realistes. Se m’entendrà, no pateixin. Ho juro davant de Déu… Ai no que se m’enfadarà! Perdó. Anem per feina.
Fill d’una portera que es diu Maria i d’un col·laborador del règim franquista, sudorípar i d’alè brau, el senyor Folch, neix en un ambient tan poc adequat com la postguerra civil, un infantó que porta per nom Jesús i que no sé si està cridat a salvar els homes però com a mínim ho intentarà des del replà d’una escala senyorial d’una finca davant de la plaça del Cinc d’Oros de Barcelona però amb referències constants a altres moments històrics que se succeïxen al mateix instant arreu del món.
Escrita en un català molt autèntic, visual, sensorial, ric, imaginatiu, sonor, viu… Pujol Cruells fa una crítica a Déu, a la religió, a la política, als homes i a les dones de llavors i d’ara des de l’humor, la història i l’antropologia. És extraordinari com escriu el que diu sense voler-ho dir però ja t’ho ha dit. Ah! I a partir d’ara estic segur que a part de buscar Picadura de Barcelona, La carpeta és blava, El fill del corrector, Els Barcelonins o la celebrada Guia sentimental de l’Empordanet, títols signats per Pujol Cruells es convertiran en addictes als bafs de verdura perquè si en el més enllà s’hi han aficionat pels seus beneficis facials Arquimedes i Gandhi és que alguna cosa deuen tenir.
Ha publicat les novel·les ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján) i ‘El pont dels jueus’.