L’escriptor i periodista analitza la novel·la ‘Haru’ de Flàvia Company
Si la grandesa de les grans novel.les és que cada lector en fa la seva pròpia lectura, Haru de Flàvia Company publicada per Catedral encara engrandeix i eixampla més aquesta premisa.
De fet, les dues frases de la contracoberta ja ho adverteixen “Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”. I és cert. Així d’honesta i senzilla, de profunda i enriquidora és la lectura d’aquesta novel.la que us acompanyarà en molts trams del vostre camí vital.
I no només als trajectes qüotidians, que també, de metro, tren o bus. No, no. És d’aquelles a les quals hi tornes per recuperar i rellegir una escena, una frase, una imatge. És un llibre que arriba, que toca Personalment, llegeixo la meva existència a partir del que m’ha ensenyat aquesta aprenent d’arquera i de sabatera.
Però sobretot, insisteixo, això és el que he après jo, perquè cadascún de vosaltres trobarà les seves, de frases. Potser coincidim o no. En qualsevol cas, res és en va i de tot i de tothom se n’aprèn. Interpreto el meu dia a dia a partir de dues frases que no només les trobo inspiradores sinó plenes de sentit. L’una em diu que “ Cada vegada que es perd l’atenció es fereix algú”. I l’altra em constata que “No hi ha res més injust que el desig ni res més fort que la decisió de fer-lo realitat”.
La nostra vida té una direcció, com la fletxa, però som nosaltres que tenim l’arc a les mans. Hem de fer camí però som nosaltres que ens calcem unes sabates o unes altres. Malgrat les pors i les incerteses, decidim per tenir una determinada vida o ser individus que viuen d’una determinada manera la vida.
Després d’acabar de llegir la novel.la de Company i he tornat per aturar-me a rellegir moltes frases de Haru i immediatament després he rellegit insistentment dos proverbis, curiòsament un és àrab i l’altre jueu. L’àrab és anònim i recorda que ”Tens el que dones i guardes el que ets”.
Igualment que fa dies que em retruny pel cap la sentència que va deixar escrita al Llibre de paraules e dits de Savis e filòsofs, Jafudà Bonsenyor i que diu: “La mort és una sageta que va cap a l’home i la vida és el temps que triga a fer diana.”
Amb llibres com el de Flàvia Company em fa l’efecte que vaig més ben calçat per aquesta vida. Gràcies per escriure’l.
Martí Gironell
@martigironell
