OPINIÓ – ‘Amor de mare’ per Martí Gironell

L’escriptor destaca la novel·la ‘On em portin els ametllers’ de Bàrbara Julbe

Ara fa un any quan la Bàrbara Julbe em va dir que estava escrivint una novel.la sobre una experiència vital que l’havia sacsejat de dalt a baix vaig pensar que era molt valenta i que aplaudia que hagués triat la literatura per expressar-ho. Havia optat per les paraules per fer un exercici de catarsi primer per a ella i després per les moltes persones que com ella i la seva parella, hi passen i ho fan en silenci. Vaig recordar que havia llegit en algun lloc que “Les paraules curen. O si més no, ajuden a calmar i apaivagar l’esperit.” I això és ella que ha aconseguit ell amb la seva novel.la de debut.

Els ametllers, tal com diu la Bàrbara, li han donat la clau per connectar amb la senzillesa de les coses i ella espera que l’aroma dels ametllers us sedueixi. I vol que trobeu/recupereu/reconqueriu o revisiteu els vostres espais, aquells on us trobeu amb vosaltres mateixos i que us/ens serveixen per refer-nos d’algun cop i continuar.

 On em portin els ametllers (Editorial Gregal) és sens dubte un títol  més poètic, suggerent i evocador però per mi la novel.la es diu: L’hora de viure, qué és tal com la vaig rebre fa uns mesos per mail. I ho perquè és un cant a la vida que només pot fer algú que ha patit una mort , com és la d’un fill als cinc mesos de gestació, i que podria tenir la temptació de creure que després d’això ja no mereix la pena viure la vida que t’ha fet passar per un tràngol tan amargant com aquest. Però no! És ara quan s’ha de viure i viure més intensament. Precisament, i gràcies al referent de l’àvia, materialitzat amb el rellotge que li regala i que li recorda que és hora de viure no de lamentar-se o enfonsar-se. La Ivet- la protagonista-com li diu la seva àvia, mai s’ha de deixar abatre ni vèncer per res.

” La seva aposta era la vida i el seu lema la fortalesa”- escriu la Bàrbara- “Un dia ens morirem però els altres dies no” pregonava l’àvia. Per tant és una invitació a viure, aquests dies plenament!

Aconsegueix afrontar tot el que li passa un cop s’ha conegut i s’ha trobat a ella mateixa, una vegada ha pogut enfrontar-se al què li passa i aprendre a acceptar i viure plenament cada moment.En certa manera no deixar de ser una novel.la de creixement, de formació,de coneixement intern. L’àvia li diu “ les broques aturades del rellotge et recorden la importància de saber aturar el brogit, el soroll de cada dia per observar, pensar, sentit i existir en plenitud” És la saviesa fruit d’experiències doloroses viscudes en un temps reculat.

Vull aplaudir efusivament el que la Bàrbara ha aconseguit també a l’escriure en primera persona però amb la veu i el perfil de la Ivet. Això li permet narrar el temporal d’emocions que sent la protagonista i així aconseguir despertar l’empatia dels lectors, dotar el text d’una força i d’una intimitat úniques i, sobretot, una credibilitat honesta ja que sabem que tot està basat en fets reals. Per mi aquest llibre és una declaració d’amor, d’amor de mare cap al seu fill.  D’una mare que li agraeix tot el que els ha ensenyat i l’única manera que té d’agraïr-li-ho és estimar-lo, estimar-lo sempre.

Martí Gironell