El periodista i escriptor analitza el llibre ‘El nazi de Siurana’ de Toni Orensanz
Diu en Toni Orensanz que es defineix com a periodista local que no li cal anar gaire lluny d’on viu per explicar el que ens vol explicar. I ho diu convençut que, en aquest cas, des del microscopi i no pas des del satèl·lit pot parlat molt millor sobre els nazis amagats a Espanya.
El nazi de Siurana (Ara llibres) és un exemple d’aquest periodisme local amb trascendència global i si no ja m’ho diran quan s’hi capbussin. És una història que enganxa. I t’atrapa per certa i per fascinant. La de l’amo del xalet que hi ha al cap damunt del cingle de Siurana i la seva dona.
Diu Jacinto Antón, i ho recull Orensanz en el seu llibre, que “La fascinació pel mal és el motiu pel qual encara ara i malgrat el pas del temps hi ha aquest interés pel nazisme.” Si la seducció pel mal és tan forta i l’encarnació d’aquest mal s’ha instal.lat plàcidament i curiòsament a tocar del teu poble…és gairebé inevitable que hi facis cap a aquestes històries.
Si ets una mica-molt- inquiet, com és el cas de la fura de Falset, el nas t’hi porti a voler furgar en allò que hi ha de veritat a les llegendes que en els pobles corren sobre certs personatges de qui tothom en sap l’origen encara que no en tinguin proves per demostrar-ho. És aquella saviesa de poble que Orensanz ha volgut documentar i dotar-la de rigor perquè quan parlin del belga de Siurana- i de la seva dona- ja no hi ha hagi cap dubte sobre el seu passat. I, sobretot, de les seves 
activitats en un passat que mai hem d’oblidar.
Perquè no hem d’oblidar- i això en Toni Orensanz també ho assenyala- que sovint acabem reduint el nazisme a un atac de bogeria col.lectiva quan resulta- com molt bé diu- que si d’alguna cosa és fill el nazisme és d’un empatx de raó. I enmig d’aquest exercici de periodisme d’investigació, que ha fet en Toni però que és ben cert que es llegeix com una novel.la, posa el focus en aquest pòsit pretesament raonat que sostenía el nacionalsocialisme.
Qui vulgui fer creure que no hi ha cap deshonor a actuar seguint les pròpies conviccions encara que siguin errònies, no és acceptable. Perquè, què passa quan les teves conviccions et diuen que els jueus són una mala raça?
D’aquesta peça d’orfebreria que ha fabricat en Toni Orensanz n’hi ha un munt d’idees i de frases per emmarcar però per mi aquesta és la frase:” El conreu col.lectiu de l’odi envers l’altre(o els altres) no pot ser mai una convicció tolerada ni tolerable. Ni a peu pla, ni dalt de la muntanya més alta”. Encara que s’amagui en un xalet a 737 metres d’alçària, a Siurana, amb la seva dona.
Martí Gironell i Gamero
