Acabes de publicar el teu nou llibre i vols que un periodista o blogger et publiqui una ressenya. D’acord, fins aquí, tot correcte.
Ara bé: hauries de vigilar per no convertir el teu desig legítim en una pedra a la sabata del periodista.
Aquí van algunes coses que mai hauries de fer. Et semblarà que algunes són autèntics disbarats… però t’asseguro que totes són reals.
- Insistir. Està bé que t’asseguris que el teu llibre li ha arribat correctament, però a partir d’aquest moment cal ser raonables: cada any s’editen prop de 100.000 títols –només a Espanya, segons dades de la Federación de Gremios de Editores–. No som els únics que hem enviat un llibre, i el temps –i les ganes– d’un periodista són limitats…
- Coaccionar. Potser et semblarà una exageració, però creu-me si et dic que alguns escriptors i departaments de Premsa coaccionen, i fins i tot amenacen, a periodistes que no poden o no volen publicar res. No necessàriament parlo d’amenaces físiques, però sí d’altres tant o més menyspreables: des del clàssic “t’eliminaré de la llista de periodistes a qui envio llibres” fins a les desqualificacions a xarxes socials.
- Demanar garanties de publicació. Si li vols enviar un llibre a un blogger o periodista, és cosa teva –molt probablement, no te l’ha demanat–; però mai li demanis garantia de publicació d’una ressenya. El periodista es deu als seus lectors/oients: si un llibre no li agrada, és honest per part seva no publicar res. O preferiries que fes una crítica negativa?
- Vendre-li un exemplar: quan un periodista –en l’exercici de la seva professió– rep un llibre, està treballant. No vol el llibre ‘per gaudir de la lectura’ –de vegades ho faran, de vegades no–. Per tant, no té sentit que volguem cobrar l’exemplar. El més intel·ligent és entendre que forma part del nostre ‘Pla de comunicació’. Si, a més, es dóna el cas que no t’ha demanat el llibre, sigues realista: no té cap sentit.
- Menysprear els periodistes locals i els bloggers. És un altre clàssic. I un error gravíssim. En primer lloc, perquè és poc honest. En segon lloc, perquè alguns bloggers i periodistes locals tenen molta més audiència –i més fidel– que determinats mitjans ‘grans’. I, en tercer lloc, perquè si el llibre els agrada et poden recomanar i provocar un efecte viral.
- Subornar. “Anem al gra: quant vols per publicar-me una ressenya del meu llibre?”. Us recomano encaridament que feu aquesta pregunta al periodista si voleu saber què és passar a la ‘llista negra’ immediatament. Segurament trobaràs algú disposat a fer-ho. Però, pensa-ho bé: realment és aquesta la promoció que vols per al teu llibre?
- Apel·lar a un ‘superior’ del periodista. Ja saps a què em refereixo. Frases del tipus “Conec el teu redactor en cap”, “Vaig dinar amb el teu director”, “sóc molt amic de…”. Sí, tots hem sentit històries sobre directors de diari que ‘colen’ amics o familiars, però us asseguro que la realitat és molt més honesta del que sovint pensem: el/la periodista rep llibres, mira de triar amb un mínim de criteri i pren una decisió.
- Fer profecies sobre el teu futur com a escriptor/a. Com? ‘profecies’? No, no m’he begut l’enteniment –en tot cas, no per aquesta afirmació–. Els periodistes i bloggers que escriuen sobre llibres comencen a estar acostumats a lidiar amb autors/es que creuen haver nascut amb un do sobrenatural i reclamen la seva inclusió immediata en les llistes de recomanacions. I no acostumen a caure gaire bé, la veritat.
- Renegar dels que no et fan cas. Sigues humil: si un/a periodista no ha volgut escriure sobre el teu llibre, pot ser per molts motius. Pensar que hi ha una conspiració contra tu o que ‘els poderosos ho controlen tot’ –un altre clàssic, per cert– és, com a mínim, una tremenda manca de sentit de la realitat.
- Enviar manuscrits. Un periodista no és un editor. La seva funció no és recomanar-te, i amb prou feines poden identificar futurs talents ja editats… com per anar esbrinant qui ho serà el dia que el publiquin.
D’acord, ja saps el que NO has de fer.
I doncs, què he de fer? Quin és el procediment correcte?
Ho resumiré en unes poques línies: sigues humil i pacient, envia els teus llibres acompanyats d’una breu nota de premsa-sinopsi, mostra la teva predisposició però no atabalis, i segueix la feina dels periodistes/bloggers a qui enviaràs el llibre per saber si realment poden tenir interès en un llibre com el teu.
I, sobretot: sedueix-los amb arguments convincents –si el teu llibre és una novel.la sobre medi ambient, potser podries enviar-la a un periodista que escrigui sobre aquests temes, i no necessàriament sobre literatura/narrativa–.
Paciència, sort… i respecte, molt de respecte.
Aureli Vázquez, periodista i fundador d’Espai Literari
