El llibre va romandre oblidat un temps indeterminat a un prestatge, amuntegat entre altres llibres i barrejat amb papers inútils, participant activament en el desordre de casa meva.
El vaig agafar per llegir-lo mentre prenia el transport públic. Només obrir-lo vaig entrar dins de la història de la protagonista, la Sabina, i hi vaig quedar atrapat. Estava tan concentrat que no vaig ni sentir l’imitador de Julio Iglesias que va atacar amb sadisme les oïdes dels usuaris del metro. Quan vaig aixecar la vista de les pàgines, m’havia passat dues parades. Una bona història perjudica seriosament la puntualitat.
“Com si fos ahir” és un relat ple de silencis, l’autora insinua situacions tan dures que no poden ser narrades explícitament. D’aquesta manera, el lector utilitza la seva pròpia imaginació per arribar a conèixer fets dramàtics de forta intensitat psicològica.
La Teresa Muñoz ha sabut crear personatges creïbles, fugint del cartó pedra i dels decorats d’un plató de Best Seller productions. Sentirem empatia per la Sabina, voldrem saber cada vegada més.
És una novel·la curta, sense artificis innecessaris, que devorarem en un o dos dies.
“Com si fos ahir” va ser una de les novel·les guardonades amb el premi “La llança de Sant Jordi” i ja va per la segona edició. Però ja no forma part de les novetats i els exemplars poden romandre entaforats enmig de fullaraca.
És un llibre que mereix tornar a tenir el dipòsit ple una altra vegada, mereix recórrer més camí, mereix ser traduïda… Hi ha molts lectors que, tot i que encara no ho saben, mereixen llegir aquesta història.
Títol: “Com si fos ahir”
Autora: Teresa Muñoz
Editorial: Amsterdam
Idioma: català
Data primera edició: 2014.