L’escriptor analitza l’obra ‘Muñeca Maldita’ d’Eduardo Hojman publicada per Librooks. Jordi Cantavella torna a omplir el dipòsit amb llibres que cal recuperar.
Fa temps que no publico cap ressenya a l’Illa dels llibres. La veritat és que he hagut d’acceptar moltes “feinetes” d’aquestes que donen pocs diners i treuen tot el temps del món. Els escriptors que no som primeres figures hem de fer meravelles per sobreviure.
Vaig començar a llegir Muñeca Maldita i he de reconèixer que em va costar concentrar-me per llegir. No és culpa del llibre, però he estat unes setmanes que no m’he pogut concentrar per llegir. M’enduia el llibre a llocs on sabia que hauria d’esperar i/o fer cua, un bon llibre sempre és una bona companyia. Quan m’acostava al primer terç de la novel·la, patapam!, vaig perdre el llibre.
Em toca molt i molt la pera perdre un llibre!
M’he tornat boig buscant-lo, sempre he tingut l’esperança de trobar-lo fins que he adquirit un altre exemplar. A vegades la dissort ocasiona tot el contrari. No sé què em va passar, però quan vaig tornar a agafar el llibre m’hi vaig enganxar de ple, vaig poder posar-me a la pell dels personatges i vaig gaudir d’una molt bona història amb un final (o finals) excel·lent i amb gran dosi de poesia.
No és un llibre de ritme trepidant, és una novel·la reflexiva que cal paladejar amb tranquil·litat i gaudir dels seus matisos i descripcions. Els personatges són complexos i reals, amb totes les seves contradiccions i defectes. He trobat dosis de nostàlgia i tristor, amb pinzellades de mala llet sorprenents (el capítol de l’enterrament d’un personatge secundari, a qui tothom detesta, resulta impagable) i moments d’erotisme reeixits amb molta elegància.
Els ingredients del còctel són atractius: assassinats, política, corrupció policial, gauche caviar, intel·lectuals tronats, alcohol a dojo, sexe, frustració i exili. Us cal alguna cosa més? Penso que l’autor s’hauria d’engrescar en escriure un guió cinematogràfic, va Eduardo, no siguis mandrós.
Muñeca Maldita va guanyar el Premio Primum Fictum, penso que és un guardó ben merescut. Tracteu bé aquesta novel·la, mereix una lectura exclusiva de vacances, quan tenim tots els sentits relaxats i sense distraccions laborals inoportunes.
Ja fa temps que aquesta novel·la ha deixat de ser novetat, hauríem d’omplir el dipòsit de Muñeca Maldita i donar-li una bona dosi de carburant perquè arribi més lluny. No us penedireu de llegir-la.
Jordi Cantavella
