Cantavella ens recomana la novel·la ‘La filla de Lilith’ (Ediciones B) de Glòria Sabaté
Amb la calor que carda ara mateix, s’agraeix una novel·la ambientada en un hivern gèlid i plujós, on els personatges es pelen de fred i necessiten apropar-se a una llar de foc. Una mica de frescor ens anirà de conya, malgrat sigui en format novel·la històrica.
Hi ha molts lectors que hem avorrit una micona aquest gènere. Darrerament hi ha hagut un excés de novel·les històriques amb més anacronismes per capítol que polítics corruptes per metre quadrat. El fet de que els autors no siguin curosos amb el vocabulari, els materials que apareixen a la història, la mentalitat dels personatges en una època determinada o senzillament fotre tomàquets i patates al segle XII fa que el lector perdi el respecte pel llibre que té a les seves mans. Ja no es refia de l’escriptor o escriptora.
El desprestigi de la novel·la històrica és evident perquè s’ha publicat molta merda els darrers anys, autèntics bunyols infestats d’errades que ens han fet perdre la confiança en un gènere apassionant, però actualment malaguanyat. ‘La Filla de Lilith’ és una magnífica excepció.
L’autora, la Glòria Sabaté, té el doctorat en literatura medieval i, per aquesta raó, ha escrit una novel·la —força negra— ambientada en una sòrdida Barcelona de l’any 1377 del tot creïble.
Fa goig poder submergir-se en un relat i contemplar amb tota mena de detalls com era la Barcelona en el segle XIV. En cap moment he sentit aquell petit grinyol al cervell que em diu que l’escriptora s’ha documentat a corre-cuita i que ha ficat amb calçador i sense vaselina alguna informació dubtosa. Res d’això. Les pàgines transmeten seguretat perquè la Glòria Sabaté sap del que parla, en sap un munt i, per contra no fa ostentació dels seus coneixements.
M’atreviria a sentenciar que la Filla de Lilith és una lectura obligada per a qualsevol novel·lista que vulgui escriure una història medieval. Si es volen fer les coses ben fetes, cal llegir històries ben parides i ben documentades.
Ep!, que quedi clar que no és un relat fàcil. No es llegeixi ràpidament, no és un best seller en el mal sentit de l’expressió. Hi ha una gran riquesa de llenguatge i unes descripcions imprescindibles que fan que el ritme sigui reposat. És un llibre que cal paladejar amb calma i una copa de licor al nostre abast. La copa de licor no és sibaritisme, és per pair les cafrades que hi surten: cadàvers esbudellats i collons arrencats, cossos enterrats i després profanats, rituals satànics… en una Barcelona pudenta i plena de merda, però descrita per la Glòria Sabaté de manera magistral.
Només s’ha publicat en català i és una llàstima que una història tan ben escrita no es pugui llegir en altres idiomes.
És perquè la Glòria no és una celebritat? Va, no fotem, hòstia. Encara no veieu que la literatura no funciona, o no hauria de funcionar així?
Omplim una mica el dipòsit de “La filla de Lilith” i demanem poder llegir-la en altres idiomes, que la història s’ho mereix.
Jordi Cantavella
Títol: “La filla de Lilith”
Autora: Glòria Sabaté
Editorial: Ediciones B
Idioma: Català
Data primera edició: Abril 2016.
