Olga Lucea i Gerard Espun guanyen el I PREMI DE MICRORELATS de L’ILLA DELS LLIBRES en la categoría del vot del jurat.
Per la seva banda, Maria Peris i Montse Freixas han estat les guanyadores del I Concurs de Microrelats per votació popular.
Finalment L’illa dels llibres ha lliurat el darrer premi que faltava. El vot del jurat ha decidit dos nous guanyadors.
Els guanyadors rebran un diploma i una samarreta exclusiva de L’illa dels llibres.
El jurat ha estat format per personal qualificat en el terreny literari:
Xulio R Trigo, Escriptor
Maria Carme Roca Escriptora
Manel Haro, director del web Llegir en Cas d’Incendi
Rodolfo Garrido, Llibreter de Llibreries El Corte Inglés
Jordi Milian, Director del web L’illa dels llibres.
Finalment el jurat ha donat amb els seus vots com a guanyadors:
CATEGORIA A (Microrelat menys de 40 aparaules: Olga Lucea amb el relat nº 11
CATEGORIA B (Microrelat menys de 400 paraules: Gerard Espun amb el relat nº 47
Els cinc més votats del jurat de la CATEGORIA A ( microrelat amb menys de 40 paraules)
1-Relat nº 11 d’Olga Lucea amb 12 punts
2-Relat nº 27 de Maria Parera amb 10 punts
3-Relat nº 17 de Montserrat Cloquell amb 8 punts
4-Relat nº 2 de Ricard Closa amb 7 punts
5-Relat nº 38 d’El veí de dalt amb 6 punts
Relat guanyador:
RELAT 11 : – Julieta, joven e impetuosa, se entregó tanto a la vida que enamoró a la muerte. (Olga Lucea)
Podeu llegir la resta de microrelats d’aquesta categoria en aquest enllaç.Els cinc més votats del jurat de la CATEGORIA B ( microrelat amb menys de 400 paraules)
1-Relat nº 47 de Gerard Espun amb 13 punts.
2-Relat nº 29 de Jaume Tarrida amb 8 punts.
3-Relat nº 34 de Xavier Pérez amb 8 punts.
4-Relat nº 26 d’Àngel Fabregat amb 7 punts.
5-Relat nº 45 de Montse Freixas amb 5 punts.
Relat guanyador:
RELAT 47 de Gerard Espun
–Detestava els dilluns al matí. A primera hora, la son sempre s’aferrava a les parpelles i una boirina densa senyorejava la consciència. I per acabar de reblar el clau, el trànsit entre l’ensopiment i la vigília s’estroncava definitivament amb l’aparició de la professora
“ dos trens separats per 275 kms. surten en sentit oposat. Sabem que el tren que surt de l’estació A té una velocitat mitjana de 50 kms/hora i surt una hora abans que el tren de l’estació B, que té una velocitat de 100 kms/hora. La pregunta és: a quina distància de A es trobaran els dos trens i quant temps invertiran fins a trobar-se?”
Mai no havia sabut resoldre aquest problema. No li trobava sentit. A molt estirar, en sabia fer les ratlles de l’esbós sobre el paper en blanc i prou. Després, quan era l’hora del plantejament matemàtic, el pensament divagava enllà de la finestra o fantasiejava amb l’escot vertiginós i sospitosament descuidat de la delegada, que s’asseia dues taules a l’esquerra.
– Bitllet, si us plau…
– (…)
Les paraules del revisor el fan tornar, sobtadament, de l’estat d’embadaliment i badoqueria en què es troba. Li ensenya el tiquet, després de remenar la cartera.
– Gràcies, senyor.
Mentre guarda de nou el bitllet, pensa que no és pas casual que hagi rememorat ara, precisament, aquell problema dels dos trens en moviment. Al capdavall avui té la primera cita furtiva amb la Irene, una dona casada, com ell, que va conèixer ja fa un any per internet.
El paisatge ple d’oliveres que recull amb la mirada, l’avisa que molt aviat arribarà a l’estació de destí que va acordar amb ella ja fa uns dies: “ el millor i més discret és que ens trobem a mig camí”, van decidir.
No recorda haver entès mai el problema dels trens, a l’escola. No li trobava sentit. Però avui, avui, gairebé 30 anys després, espera sortir-se’n tant o mes bé amb la nova etapa que està a punt d’encetar.
Quan baixa a l’andana amb una flor a la solapa com a distintiu, encara li balla pel cap el problema de cinemàtica de l’escola. Aviat, però, els seus ulls toparan amb una mirada nerviosa i tímida enmig dels transeünts anònims que vénen i van.
I amb una flor a la solapa al trau de l’abric, ella finalment li donarà sentit al problema i, potser, també a la vida.
Podeu llegir la resta de microrelats d’aquesta categoria en aquest enllaç.
Molt bonics els dos relats. El de 400 paraules m’ha recordat la cançó, preciosa, de Ramón Muntaner al disc Veus de lluna al celobert. Moltes felicitats als guanyadors!!!
Problema: si un tren corre de sud a nord a 80 km/hora, un altre tren corre de nord a sud a la mateixa velocitat i una aixeta raja 15 litres d’aigua per minut… Vejam! Si un tren corre de sud a nord és com si corregués de nord a sud però a l’inrevés perquè l’ordre dels factors no altera el resultat del teu nom Marta i per tant no sabem si estudia o treballa d’altra banda si multipliquem els litres d’aigua pel nombre de vagons-llit ens permetrà saber que avui no l’he vista ni hem passejat agafats de la mà entre els arbres del passeig i l’enveja dels companys si vessa quinze litres d’aigua per minut els carrers seran mullats i comentarem que potser a l’endemà farà sol per tant és evident que el tren només té un vagó per què en calen més si a les deu tanquen l’escala i si els trens no es trobaven i fos ella que nedant s’ofegava jo la salvaria anant de liana i si ella era el primer tren i jo era el raig d’aigua els trens es creuaran en girar aquesta plana i aniran buits sense gent ni paraules al safareig vaixells enemics amb bandera pirata.