Amb “Benvolguda Senyora Christie”, l’escriptora catalana ofereix un nou registre i un apropament al gènere negre i al misteri.
El misteri i l’elegància de la novel·la negra clàssica formen part de la nova novel·la de l’escriptora Núria Pradas amb Benvolguda senyora Christie (Columna). L’autora, reconeguda per la seva trajectòria en la literatura juvenil i adulta, s’endinsa per primera vegada en el gènere del cozy crime amb una història que ret homenatge a l’escriptora més influent de la novel·la de misteri: Agatha Christie.
Un homenatge en clau de novel·la negra
Segons explica Pradas, la idea de la novel·la va sorgir de la seva passió per les obres de Christie i el desig d’escriure dins del gènere negre. “Vaig pensar en les obres d’Agatha Christie, que tant he llegit i gaudit. D’aquí va néixer tot”, explica. Aquest homenatge es materialitza no només en la trama, sinó també en l’ambientació i l’estructura de la història, que segueix els trets característics del cozy crime que va popularitzar Christie.
Un viatge a la terra d’Agatha Christie
Per escriure la novel·la, Pradas va traslladar-se al comtat de Devon, el bressol de Christie. Torquay, ciutat natal de l’escriptora, i Greenway, la seva residència d’estiueig, van ser fonts d’inspiració imprescindibles. L’autora va seguir les passes de la creadora de Hercule Poirot i Miss Marple, fins i tot viatjant en el tren de vapor de l’època. Aquest viatge va enriquir la trama, permetent-li captar l’essència de l’Anglaterra de postguerra, un context fonamental per a la novel·la.
Una llibreria plena de secrets
Benvolguda senyora Christie ens transporta a Dartmouth, el 1948, on Emma Marbury hereta una llibreria de la seva tia, desapareguda anys enrere. En un ambient de postguerra, la protagonista intenta reconstruir la seva vida però es veu immersa en un misteriós assassinat. El fuster del poble, Ernest Head, apareix mort en circumstàncies sospitoses, amb John Blake, el seu ajudant, com a principal sospitós.
Però Emma no es deixa enganyar per l’evidència i decideix investigar pel seu compte. Aviat descobreix que gairebé tots els habitants de Dartmouth amaguen secrets. Des de la propietària d’un hostal fins a una cambrera xafardera, qualsevol podria tenir un motiu ocult per voler la mort de Head.
A mesura que avança la investigació, Emma troba unes cartes escrites per la seva tia Penn, que revelen secrets del passat del poble i la seva connexió amb un crim antic. Convencida que la solució es troba en aquestes cartes i en la història de la seva tia, Emma busca l’ajuda d’una font inesperada: Agatha Christie.
El cas del doctor Crippen: entre ficció i realitat
Un dels aspectes destacats de la novel·la és la seva connexió amb un crim real: el cas del doctor Crippen. Aquest metge va assassinar la seva dona i va fugir amb la seva amant, fins a ser capturat gràcies a un missatge telegràfic. Aquest cas real es converteix en una ombra que plana sobre Dartmouth, afegint intriga a la trama. Emma descobreix que el fuster assassinat estava obsessionat amb aquest crim i afirmava tenir proves que l’amant de Crippen s’amagava al poble. Això la porta a sospitar que el recent assassinat està connectat amb un crim del passat.
Agatha Christie: una figura humanitzada
A més d’una trama absorbent, Benvolguda senyora Christie ofereix un retrat humanitzat d’Agatha Christie. L’escriptora es presenta com una dona avançada al seu temps, amb inquietuds i pors, i no només com la figura icònica de la novel·la de misteri. Les cartes intercanviades entre Emma i Christie afegeixen una nova dimensió a la història, mostrant la influència de l’escriptora sobre la protagonista i com aquesta aplica la lògica deductiva en la seva investigació.
Un homenatge al cozy crime i a Christie
Benvolguda senyora Christie és una obra plena de suspens, ambientada en l’encantador i clàssic món del cozy crime, un subgènere caracteritzat per crims en entorns acollidors i protagonistes amateurs en investigació. Pradas beu de les fonts de Christie, aportant a la vegada una veu pròpia i un estil propi. Per a Pradas: “La meva novel·la és una oportunitat per conèixer una dona fantàstica que, a més, escrivia fantàsticament bé”. Amb una prosa detallista i un amor evident per la literatura, l’autora ens convida a submergir-nos en un misteri que sens dubte hauria encantat Agatha Christie.
