Núria Pradas on s’endinsa per primera vegada en el gènere del cozy crime amb una història que ret homenatge a l’escriptora més influent de la novel·la de misteri: Agatha Christie.
Benvolguda senyora Christie ens transporta a Dartmouth, el 1948, on Emma Marbury hereta una llibreria de la seva tia, desapareguda anys enrere. En un ambient de postguerra, la protagonista intenta reconstruir la seva vida però es veu immersa en un misteriós assassinat. El fuster del poble, Ernest Head, apareix mort en circumstàncies sospitoses, amb John Blake, el seu ajudant, com a principal sospitós.
Però Emma no es deixa enganyar per l’evidència i decideix investigar pel seu compte. Aviat descobreix que gairebé tots els habitants de Dartmouth amaguen secrets. Des de la propietària d’un hostal fins a una cambrera xafardera, qualsevol podria tenir un motiu ocult per voler la mort de Head.
A mesura que avança la investigació, Emma troba unes cartes escrites per la seva tia Penn, que revelen secrets del passat del poble i la seva connexió amb un crim antic. Convencida que la solució es troba en aquestes cartes i en la història de la seva tia, Emma busca l’ajuda d’una font inesperada: Agatha Christie.
-Aquesta és la seva primera incursió en el gènere negre. D’on va sorgir la idea?Sorgeix de les ganes d’enfrontar-me a un gènere nou per a mi i que m’agrada molt: la novel·la negra. Un repte.
-Benvolguda senyora Christie és un cozy crime, un gènere que es defineix com novel·la negra, però sense sang i fetge,…. Ha dit que no volia una novel·la negra violenta, a l’estil nòrdic. Què la sedueix del cozy crime?
Sobretot que posa l’interès en la psicologia dels personatges i en les causes del crim, de la investigació, obviant els aspectes més foscos i violents com fa la novel·la nòrdica.
-És la primera vegada que escriu un novel·la amb aquests aires de novel·la negra. S’ha sentit còmode amb aquest gènere?
M’he hagut d’adaptar a les característiques d’aquest tipus de gènere i això sempre comporta una dificultat. Però crec que en la novel·la hi ha moltes coses meves, del meu estil, que ja es troben en les meves altres obres. Ha estat una adaptació podríem dir que còmoda.
-Benvinguda senyora Christie’ es pot llegir com un homenatge a l’autora britànica. Quina va ser la motivació inicial que la va portar a escriure aquesta novel·la i com es va gestar la idea d’integrar-hi la figura de Christie?
En proposar-me un cozy crime, vaig pensar de seguida en l’obra d’Agatha Christie de qui soc lectora. El fet d’incloure-la a ella com a protagonista ve després, quan em documento i descobreixo que darrere de l’escriptora s’amaga una dona extraordinària que em ve de gust presentar i mostrar als meus lectors.
-Agatha Christie és presentada com una dona amb una vida plena i poc convencional per l’època. Quins aspectes de la seva trajectòria personal la van fascinar més i com els ha incorporat al relat?
Molts! La seva curiositat innata, la seva humilitat, la manera positiva com va viure la seva vida. Tot això i més la converteixen en una persona digna d’admiració.
-Quina creu que va ser la clau del seu èxit?
En principi, el que la va fer famosa i coneguda va ser la invenció d’un personatge tan carismàtic com Poirot. Després vindria Mrs. Marpple. Ells la van ajudar molt. No podem oblidar, però, que una de les claus de l’èxit és la gran capacitat de treball que sempre va mostrar i que la van fer atresorar una obra extensa i variada.
-Malgrat ser una autora encara avui en dia molt reconeguda, la crítica no l’ha tractat prou bé.
És una dona i s’especialitza en un gènere que durant molt de temps s’ha considerat menor. Hem d’anar trencant aquests prejudicis.
Assegura que Agatha Christie no solament escrivia sobre crims, sinó que aprofundia en l’ànima humana i en la seva capacitat per crear o destruir.
Sens dubte. Sent una gran curiositat, i així ho deixa veure a les seves novel·les, pel comportament humà i tracta temes que li preocupen, com, per posar un exemple, la presumpció d’innocència.
Tothom pot arribar a matar?
Segons Christie, evidentment que sí.
En el procés de documentació, va aprofundir en l’autobiografia de l’autora i va fer un viatge per terres angleses. Quines descobertes van ser especialment reveladores per construir el personatge i ambientar l’obra?
La descoberta del paisatge va ser fonamental per l’ambientació de la novel·la. És allà on entenc per on es movia Agatha Christie i quin era el seu entorn habitual. Això no es pot inventar. Cal ser fidel a aquesta realitat. L’autobiografia, una obra que recomano, ens descobreix quina mena d’ésser humà era. També he intentat reproduir-lo fidelment a la meva novel·la.
-S’ha sentit identificada amb l’escriptora?
En el pla literari, totalment. Com ella diu, jo també considero que els escriptors som uns éssers plens de manies.
-El llibre es desenvolupa en un entorn molt concret: la Rivera anglesa i també en un període molt concret, l’any 1948. Per què aquest escenari?
Havia de situar-me en un moment de producció de l’autora. Vaig triar aquest moment seguint algunes de les seves novel·les escrites en aquesta època. D’altra banda, és un període històric que m’encanta.
-Es va sentir, en algun moment, intimidada pel repte d’escriure sobre una figura tan emblemàtica de la literatura universal?
Sens dubte. Però que seria la vida sense reptes? Quin avorriment!
-A més d’Agatha Christie la novel·la compta amb el personatge d’Emma Marbury. Ella hereta una llibreria i intenta refer la seva vida, però es veu atrapada en un assassinat.
M’interessava fer un homenatge a les llibreries, o, millor dit, a les novel·les de llibreries. Aquí entra l’Emma i la seva implicació amb l’assassinat que es comet a Darmouth, el seu poble.
-La seva relació amb Agatha Christie és clau. Emma farà d’investigadora amateur al costat acompanyada per l’escriptora a través de cartes.
Com vas imaginar aquesta correspondència entre autora i personatge?
Vaig pensar que Emma no podia abordar Christie d’una manera directa. Una noia com ella no s’hi hauria atrevit mai. Aquí entren les cartes: una manera més respectuosa de demanar-li ajut a la dama del crim.
-Quin paper juga Emma Marbury dins del relat, més enllà del paper d’investigadora amateur?
És la protagonista de ficció. A través d’ella entrem en altres línies argumentals de la novel·la: la llibreria, el passat, la tieta Penn…
-L’Emma es mou entre el dubte i la intuïció. Què la fa diferent d’altres protagonistes del gènere?
Crec que està en consonància amb aquells personatges que s’han vist involucrats en un crim de manera totalment involuntària. En trobem molts com ella en la novel·la negra. A més, l’Emma podria protagonitzar qualsevol altre tipus de novel·la de gènere diferent.
A la novel·la hi ha una connexió amb un crim real: el cas del doctor Crippen. Per què vas decidir incloure’l?
Necessitava un crim del passat i la mateixa Christie me’l va proporcionar en un llibre molt interessant que parla de crims reals: Los crímenes de Agatha Christie. No hem d’oblidar, que l’autora era una experta en la història criminal d’Anglaterra.
-Com a tota novel·la d’Agatha Christie, tothom és sospitós.
Un clàssic; i una dificultat afegida a l’hora d’escriure.
Emma hereta una llibreria. Quin simbolisme hi ha darrere d’aquest espai tan literari? Podem entendre l’obra com un homenatge també a les llibreries i als clubs de lectura a través de l’Emma?
Sens dubte. La novel·la de llibreries m’encanta, m’ha acompanyat sempre. L’Emma no podia heretar una merceria, cosa que hauria estat més lògica en aquell moment. A mi m’interessava convertir-la en llibretera. És el meu homenatge particular als llibreters i llibreteres.
-Quina és la seva novel·la favorita d’Agatha Christie i per què?
Cinc porquets. Per la valentia de l’argument i perquè és molt diferent a altres clàssics de Christie.
-El duet format per Agatha Christie i Emma Marbury, tindrà continuïtat?
No se sap mai.
Amb altres escriptores com Tània Juste han inici un projecte cultural anomenat El piset. Com està funcionant i quines activitats duen a terme?.
Efectivament, la Tània Juste, la Glòria Sabaté i jo mateixa som les llogateres de El Piset, un espai cultural que té la seu en un pis de Gràcia i on oferim cicles culturals que es desenvolupen en xerrades, a més de rutes culturals per la ciutat, o clubs de lectura. Hi trobareu tota la informació a: www.elpisetbcn.com
