L’escriptor català comenta a L’illa dels llibres l’èxit de la novel·la, sis anys després de la publicació.
L’any 2008, Marc Pastor guanyava amb La mala dona, la primera edició del Premi Crims de Tinta i des de la seva publicació, la novel·la ha obtingut una bona acollida de crítica i de lectors amb traduccions a una desena de llengües.
A principis de setembre l’editorial RBA reeditarà la novel·la amb un nou disseny.
Partint d’un cas real Marc Pastor afegeix també de la seva collita per crear una nova versió dels fets per situar-nos a finals de febrer de 1912 quan va ser detinguda a Barcelona, Enriqueta Martí Ripollès, acusada del segrest i assassinat d’un nombre indeterminat de criatures. Enriqueta Martí era prostituta, alcavota, estafadora, lladre, pidolaire, segrestadora i assassina, va rebre el nom popular de “la vampira del carrer Ponent”.
Diuen que utilitzava sang, greix, ossos i vísceres dels infants per elaborar ungüents i cataplasmes que venia a gent rica com a medicines i productes de bellesa.
L’inspector, Moisès Corvo, comença a interessar-se pel cas per les desaparicions de nens i les seves investigacions el portaran a indrets tan diversos com un prostíbul de luxe, el Xalet del Moro; pel Casino de l’Arrabassada, que serveix, entre altres coses, de tapadora d’un negoci de corrupció de menors; per tavernes,consultes de metges…..
La mala dona era la segona novel·la de Marc Pastor després de debutar amb Montecristo. Aquell èxit ha marcat la carrera literària de l’escriptor català que ha continuat amb una projecció notable amb les novel·les La plaga i Bioko.
Com ha viscut sis anys després, la publicació i la bona rebuda de La mala dona?
La vida d’una novel·la és curtíssima. Quan l’escric, sembla una marató interminable. Quan surt a la venda, és com si corrés els cent metres llissos. La novel·la s’ha de fer lloc entre la muntanya de novetats i caure en gràcia el més ràpidament possible, perquè una setmana després ja pot quedar colgada per una nova fornada de llibres.
Així que em sorprèn moltíssim que sis anys després de la seva publicació encara es llegeixi i em segueixin convidant a parlar-ne a tot arreu.
Sis anys! Hi ha nens que van néixer quan es publicava que avui ja estan aprenent a llegir!
En tot aquest temps la novel·la s’ha traduït a diversos idiomes, italià anglès..
Si a mi ja em fa il·lusió que es publiqui una cosa que he escrit (encara tinc la fantasia infantil de ser escriptor i veure els meus llibres als aparadors), imagina’t que a d’altres païssos s’interessin per les meves històries.
Actualment, La mala dona ha estat traduïda al castellà, al francès, a l’italià, a l’alemany, al txec i a l’anglès, i està a punt de sortir en turc, en polonès, en hongarès, en portuguès i en coreà.
Hi ha païssos on ha connectat més i on ha connectat menys, però no em puc queixar perquè les crítiques en general han estat força positives.
Amb les traduccions, he pogut fer xerrades a la universitat de Roma, taules rodones a la fira del llibre de París, parlar per la BBC (¡!) o fer una lectura a la llibreria The Strand de Nova York. Qui m’ho havia de dir, que buscava informació sobre l’Enriqueta Martí l’any 2004…
Quina creu que ha estat la clau d’aquest èxit?
Crec que sobretot és el personatge de l’Enriqueta Martí i el fet que sigui un cas real (més o menys distorsionat amb el temps, però això ja és una altra història). Tenir un personatge d’aquesta força, homologable a qualsevol gran arquetip literari de monstre, ha estat determinant.
Si, a més, hi ha algun apunt original com el narrador, ja és un afegit.
Ara l’editorial RBA reeditarà la novel·la el mes de setembre. Què suposa aquesta reedició?
M’agrada que La mala dona tingui una nova vida a casa nostra, amb un rentat de cara a nivell de disseny i una nova embranzida aprofitant l’éxit que està tenint a Anglaterra. Només puc sentir orgull i moltes ganes que arribi a la gent que fins ara o no la coneixia o no s’ha atrevit a llegir-la.
I m’agrada que serveixi per revitalitzar el Premi Crims de Tinta, ara convocat per RBA-La Magrana, que és un premi necessari al nostre país.
