Amb una aposta decidida per la bona literatura, l’escriptora Mònica Batet inicia un nou camí en el camp de l’edició amb la creació del segell Nits Blanques.
Jordi Milian
El nou segell neix amb una intenció de marcar un perfil propi i amb la voluntat de donar a conèixer autors contemporanis que escriuen en danès, finès, islandès, noruec i suec, la majoria dels quals encara no han estat traduïts en llengua catalana. Els autors i autores del nou segell tenen en comú que pertànyer a una zona d’Europa en què durant els mesos de juny i juliol les hores de llum semblen no haver-se d’acabar mai i es defineix com a Nits Blanques.
Mònica Batet busca la qualitat literària i per tant publicarà bons autors i autores que segons el seu parer ”per bons autors entenc autors que tenen una veu literària identificable i de qualitat, i que s’arrisquen a l’hora d’explicar històries”.
Una balena anomenada Goliat i La casa de la veranda cega, són els dos primers títols publicats. El primer títol correspon a una autora jove, Cristina Sandu i el segon títol a Herbjørg Wassmo, una escriptora amb molt bagatge.
Tampoc diria que sigui un canvi. En el sentit que jo no deixo de ser escriptora per passar a ser editora. Escric i seguiré escrivint. Sí, però, que la feina d’escriptora és purament creativa i la d’editora no ho és tant. Has de gestionar una sèrie de coses que quan escrius gestionen els altres per tu. Com, per exemple, els terminis d’entrega, la relació amb la distribuïdora o la premsa, els pressupostos…
-Per què ha decidit endegar un projecte editorial?
Sempre m’ha interessat el món editorial i havia pensat que si en tingués l’oportunitat muntaria una editorial molt concreta. Aquesta oportunitat ha estat més o menys possible i per això he decidit intentar-ho. Només el temps dirà si aquesta ha estat una bona decisió.
-Per què el títol de Nits Blanques?
Perquè volia trobar algun fet que unís aquestes cinc llengües i en cadascun dels països on es parlen hi ha nits blanques, que és aquell període de l’any —entre finals de maig i finals de juliol— en què el cel mai no enfosqueix.
-L’objectiu és traduir al català autors nòrdics que escriuen en suec, finès, islandès, danès o noruec.
Sí, exacte, però hi afegiria que l’objectiu és publicar autors escandinaus de qualitat i contemporanis. És a dir, no publicarem Karen Blixen o Christian Anderson, per exemple. I, d’altra banda, publicarem veus que siguin úniques. Com que només publicarem quatre llibre a l’any, això ens permetrà fer una selecció força acurada dels autors.
-Per què està interessada en la literatura nòrdica? Com hi arriba vostè?
Soc una lectora curiosa. Llegeixo el que em ve de gust i no el que els sistemes literaris imposin en un determinat moment. Sempre m’ha interessat la literatura del nord i del centre d’Europa. Des de fa molts anys compro llibres de l’editorial Nórdica i també d’una editorial italiana que m’entusiasma, Iperborea Libri. Aquests darrers només publiquen autors escandinaus i del Bàltic. D’altra banda, vaig passar temporades a Oslo. Vaig fer cursos de noruec primer a l’Institut Nòrdic de Barcelona i després a Oslo. Quan vaig ser a Noruega vaig veure una societat per a mi exòtica, en un primer moment, però que m’interessava.
L’any passat, per exemple, vaig anar a Estocolm, Copenhaguen i Hèlsinki per agafar idees tan per les cobertes com per saber quins autors estaven a les taules de novetats o com a llibres de fons. Quan vaig entrar en llibreries, vaig veure la riquesa literària que hi ha en aquests països.
-Quins requisits o què busca en els autors i autores que publica?
M’interessen bons autors. Per bons autors entenc autors que tenen una veu literària identificable i de qualitat, i que s’arrisquen a l’hora d’explicar històries. És a dir, que no es fixen amb els temes de sempre i que miren de travar el text d’una manera original.
-Quin espai ocuparà Nits blanques en el terreny editorial català?
Aquesta resposta penso que ara no puc donar-te-la. Deixem que passin uns quants anys perquè aquesta pregunta es pugui respondre per ella mateixa.
-L’editorial s’ha estrenat amb dos títols ‘La casa de la veranda cega’ i ‘Una balena anomenada Goliat’. Què en destacaria dels dos títols?
És una pregunta difícil perquè hi ha moltes coses a destacar. La casa de la veranda cega és una obra llegida i traduïda. La seva qualitat és incontestable. Forma part de l’anomenada Trilogia de Tora. Aquesta novel·la es fa llegir als instituts. Parla, entre d’altres temes, de les tyskerkjentene. És a dir, de les noies noruegues que van tenir relacions sentimentals amb soldats alemanys durant la Segona Guerra Mundial. D’aquestes relacions a vegades en van sorgir fills que van ser marginats pel fet de tenir sang alemanya. Aquest tema és arriscat de tractar a Noruega perquè continua sent tabú.
Pel que fa a Una balena anomenada Goliat, va ser un amor a primera vista, tant per la història com per la veu narrativa. El que me la va fer interessant va ser que l’autora, que és meitat romanesa meitat finesa, surt de la zona de confort i no situa la seva història a Finlàndia sinó que ho fa majoritàriament a Vila-roja, un poble fictici de Romania. I es a través de records propis i familiars que construeix la seva història, la història de la família i també la història de la Romania comunista. A més té dos bonus track: el pròleg de la poeta i traductora Corina Oproae i un glossari de mots romanesos que apareixen durant la novel·la.
-Pel que fa a les autores que inicien el camí de Nits Blanques tenim a una autora jove, Cristina Sandu, i una escriptora amb molt bagatge literari com és Wassmo.
La Cristina Sandu és una autora molt jove. Publiquem la seva primera novel·la que va ser finalista al Finlandia Prize el 2017. Té una veu fresca i poètica. Fixa’t que per la segona novel·la ha guanyat el Toisinkoinen, un premi que es dona a Finlàndia a segones novel·les. És a dir, que és una autora que pot tenir una bona trajectòria.
Amb la Herbjørg Wassmo s’hi lliga un moment important de la meva vida. L’autora ha influït en la meva manera d’escriure. Si no les hagués llegit a ella, la Karen Blixen i l’Atlas de las islas remotas de la Judith Schalansky no hauria escrit Nou Illes al Nord. És, per això, que tenia clar que si aconseguia muntar l’editorial la publicaria a ella primer.
-Vol demostrar que la literatura nòrdica va molt més enllà de la novel·la negra?
Això no cal demostrar-ho. És evident que hi ha literatura més enllà del gènere negre. En totes les literatures hi conviuen diferents subgèneres. Per què es decideixi potenciar-ne un i no un altre, és una pregunta que tampoc puc respondre. D’autors de qualitat literària que no s’inscriuen en cap gènere concret n’hi ha en totes les llengües, no s’ha de caure en el parany dels estereotips.
-Un dels objectius també de ‘Nits Blanques’ és cuidar i molt la traducció de les obres.
El paper del traductor és importantíssim. L’autor és qui escriu la història i no se li ha de treure el mèrit perquè si no hi haguessin escriptors la resta no hi seríem: editors, traductors, llibreters… És així, i de vegades sembla que es perdi de vista. Però el traductor té una missió important i és fer que la llengua d’arribada soni natural i que la veu de la qual parlava abans no es perdi. De traductores en aquestes llengües n’hi ha poques i uso el mot femení perquè jo només he tingut tractes amb traductores dones. La meva intenció seria tenir una petita borsa de traductors, per això a la pàgina de la web hi ha una pestanya adreçada a totes aquelles persones que tinguin interès en voler traduir per Nits Blanques. Cal dir, tanmateix, que el nivell d’exigència és alt perquè la responsabilitat en la traducció també ho és.
A més, estic molt contenta perquè he trobat una traductora de l’islandès, la Inés Garcia, la qual cosa quan vaig començar el projecte em semblava que era com buscar una agulla en un paller. Sovint les traduccions de l’islandès han estat indirectes. L’Inés en aquests moments és a Reikiavik traduint una saga, el govern islandès li va donar una beca per poder-ho fer.
-Quines seran les pròximes novel·les que formaran part del catàleg?
La més imminent és la Helle Helle. Una autora premiadíssima a Dinamarca i eterna aspirant al premi del Consell Nòrdic. La novel·la es titula Rødby-Puttgarden i tracta de la relació que tenen dues germanes que treballen al ferri que uneix Dinamarca amb Alemanya. La següent serà la Gunnhild Øyehaug amb un recull de contes i aquest proper 2021 també tindrem un autor islandès admiradíssim al nord d’Europa.