Etern candidat al premi Nobel de Literatura, Ngugi wa Thiong’o és un dels escriptors africans amb més projecció internacional i recentment ha visitat Barcelona.
JORDI MILIAN
Barcelona
Nascut a Kenya l’any 1938 en el si d’una família de pagesos, Ngugi wa Thiong’o , va viure bona part de la seva infància i l’adolescència sota el domini colonial britànic fins a la revolta de la guerrilla Mau Mau (1952-1962), que va portar a la independència del país.
A diferències d’altres destacats autors com Wole Soyinka o Chinua Achebe , va decidir escriure les seves obres en la seva llengua materna, el kikuiu i abandonar l’anglès. Aquest fet el va portar a la presó sota el règim de Daniel Arap Moi i posteriorment es va haver d’exiliar. Actualment Ngugi wa Thiong’o viu a Califòrnia als Estats Units. El kikuiu és una llengua africana que el parlen al voltant de sis milions de persones, sobretot en el centre de Kenya.
Thiong’o és autor d’obres com ‘Descolonitzar la ment’, El diablo en la cruz‘ o ‘El brujo del cuervo‘.
L’escriptor kenyà ha tornat a visitar la ciutat de Barcelona i ho ha fet vint anys després de la seva darrera visita després de participar en l’acte de la Declaració Universal dels Drets Lingüistics (DUDL) més coneguda com la Declaració de Barcelona. La conferència es va produir sota la presidència del PEN Català. Precisament el PEN Català , el CCCB on va oferir una conferència el 10 de maig, la Casa África i l’editorial Raig Verd que publica les seves obres en català han tornat a portar a Thiong’o a la capital catalana.
L’editorial catalana Raig Verd ha decidit recuperar i publicar bona part de l’obra de l’escriptor africà. Darrerament s’han publicat ‘Descolonitza la ment’ i ‘Desplaçar el centre’.
L’any 1977 marca un abans i un després en la seva trajectòria després d’escriure l’obra de teatre Ngaahika Ndeenda‘ ‘Em casaré amb qui jo vulgui’ un text que el va portar a ser perseguit al seu país i fins i tot empresonat per haver escrit en la seva llengua materna, el kikuiu. ‘el meu propi govern m’empresona per escriure en la meva llengua’.
La situació de l’escriptor kenyà va rebre el suport del PEN Internacional i va ser apadrinat pel PEN Català que va donar a conèixer la seva situació. Després Amnistia Internacional va fer una campanya a escala mundial per aconseguir el seu alliberament.
Malgrat que el seu captiveri durat un any ‘vaig decidir abandonar l’anglès i escriure en kikuiu, precisament la llengua que m’havia portat a la presó’ assenyala l’escriptor.
‘VAIG ESCRIURE UNA NOVEL·LA EN UN ROTLLE DE VÀTER’
A la presó, Thiongó va escriure la novel·la ‘El diable a la creu’ i ho va fer en unes condicions complicades ‘vaig escriure la novel·la en un rotlle de paper de vàter’, tot i que assegura que malgrat el que tothom pot pensar ‘el paper de vàter de la presó era dur i aspre’.
Després del seu pas per la presó i les contínues amenaces de mort va decidir exiliar-se a Londres. En les seves visites a diferents països i oferint conferències es va adonar que el problema que ell havia viscut a Kenya era universal i tenia similituds en altres cultures on la llengua materna dels habitants també era perseguida.
La violència en moltes ocasions s’utilitza per imposar una llengua i una cultura al poble colonitzat
Un dels episodis curiosos viscuts per l’escriptor africà es va produir l’any 1986 quan va publicar la novel·la ‘Matigari‘. El dictador kenyà Daniel Arap Moi va ordenar arrestar al personatge de la novel·la i després de saber que no es tractava d’un personatge real va decidir retirar del mercat kenyà la novel·la escrita per Thiong’o, convertint-se en un escriptor prohibit i perseguit.
L’obra ‘Descolonitzar la ment’ forma part de les grans obres escrites per Thiong’o que destaca que les armes poden conquerir territoris però el que realment subjuga al poble és la política colonial i neocolonial.
‘EL MULTILINGÜISME ÉS L’OXIGEN DE LA CULTURA’
Ngugi wa Thiong’o segueix apostant pel multilingüisme fent una defensa absoluta per les llengües africanes. Afirma que ‘el monolingüisme, sobretot quan és imposat, és el diòxid de carboni i el multilingüisme és l’oxigen de la cultura’ i sobretot ‘s’ha de reforçar les llengües minoritàries’
La colonització es basa en la negació de la cultura de l’espai colonitzat i en aquest procés colonial ‘ens qüestionen el propi cos‘ perquè ‘la colonització ha negat les llengües pròpies de les colònies com a vehicle de coneixement’. ‘La desconolització és la negació de la negació del procés colonial’ afegeix l’autor de ‘La descolonització de la ment’.
Ngugi wa Thiong’o destaca que a Kenya les èlits intenten evitar que es parli en les llengües natives i fins tot ‘alguns se n’orgulleixen que els seus fills no l’entenguin’.
Pensa que els països africans sempre ‘volen l’aprovació d’occident i fins i tot les nostres institucions són còpies de les occidentals’. Afegeix que ‘si negues tot el que et pertany, has de copiar’.
La falta d’arrels ‘genera un estat d’incertesa permanent’ afirma l’escriptor kenyà ‘parlar l’idioma del poder no implica deixar de parlar el nostre’, de fet destaca que ‘El teu idioma no té un rang menor sinó que és un sistema més de comunicació’.
Els nostres idiomes són fons vàlides de coneixement i assegura que ‘tothom pot arribar a les estrelles i no cal fer escala a Europa per poder arribar-hi‘, afegeix que ‘tots podem aspirar a anar a la lluna sense passar per Europa’.
Sobre les llengües creu que el problema és quan ‘algú creu que el seu idioma és superior a la resta’ una afirmació que Thiongó considera ‘un feudalisme lingüístic’
Totes les llengües tenen molt a dir si aconsegueixen alliberar-se del feudalisme lingüístic ‘no hi ha cap idioma que sigui més idioma que l’altre’.
Sàviament aconsella ‘Aprendre l’anglès mentre sigui l’idioma del poder, perquè si no no sobreviuràs’ però al mateix temps assenyala que cal ‘treballar en xarxa i no en jerarquia’ i que el seu objectiu és que el món estigui més connectat però ‘ens hem de connectar amb els nostres orígens i la nostra llengua, no per viure aïllats sinó per arrelar-nos i partir d’aquí tenir força suficient per connectar-nos amb la resta del món’. Aquest fet per Thiongó permet donar-nos ‘una potència molt gran i quan ho fas comences a apreciar els altres idiomes i no en una relació esclau-amo perquè ara que tens identitat valores la resta’ al mateix temps que assenyala que ‘el coneixement sobre el món comença al lloc on un neix’.
Aquest multilingüisme ha de ‘començar amb l’idioma propi a la base perquè si coneixem tots els idiomes del món però hem deixat de banda la nostra llengua materna o l’idioma de la nostra cultura, això és un sistema d’esclavatge’.
‘Si coneixem l’idioma de la nostra cultura i anem sumant la resta dels idiomes i coneixements això ens fa més forts perquè el que realment aspirem tots és a capacitar-nos’.
