Guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2013, l’escriptora canadenca ha mort als 92 anys.
Nascuda a Wingham, Ontario, el 10 de juliol de 1931, en una zona rural de la província d’Ontàrio, és l’autora d’una dotzena de col·leccions de contes i d’una novel·la.
Alice Munro ha basat una obra literària basada en els relats, centrats sobretot en les relacions humanes analitzades a través de la mirada de la vida quotidiana. Alice Munro també era coneguda com la Chéjov canadenca. Va començar a escriure amb vuit anys i l’any 2013 després de ser guardonava amb el premi Nobel de Literatura va anunciar que no escriuria més. Feia deia anys que patia demència. El comitè del Nobel, la va qualificar com la ‘mestra del relat curt’, a més destacar que “la seva afinada manera d’explicar històries, que es caracteritzen per la claredat i el realisme psicològic. Alguns crítics la consideren la Txèkhov canadenc. Les seves històries se situen habitualment en ambients rurals, on la lluita per a una existència socialment acceptable sovint desemboca en relacions tenses i conflictes morals”.
Va publicar el seu primer conte l’any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dansa de les ombres felices és el primer llibre que va publicar Alice Munro, ua col·lecció de relats, que captiven la vida en els petits pobles del Canadà i que marcaria el seu estil distintiu: una prosa aparentment senzilla, però profundament evocadora, que reflexiona sobre la condició humana, revelava les qüestions sobre l’existència humana. Els contes de Munro són testimonis dels moments transcendentals que conformen la nostra experiència vital: l’amor, la pèrdua, la traïció, el perdó. Amb una destresa narrativa que roça la genialitat, ens submergeix en els universos íntims dels seus personatges, capturant els detalls més subtils de la seva psique amb una precisió quirúrgica. El seu domini de la forma del conte breu és inigualable, un testimoni del poder de la brevetat per revelar la complexitat de l’existència humana.
Munro, recordava “La vida de la gent és prou interessant si tu aconsegueixes captar-la tal com és, monòtona, senzilla, increïble, insondable.
Club editor va publicar l’any 2010, Massa felicitat la primera obra de l’escriptora traduïda al català de la mà de Dolors Odina. A Massa felicitat ens oferia una col·lecció de deu contes, on una jove mare rep consol inesperat per la mort dels seus tres fills, una altra dona reacciona de forma insòlita davant de la humiliació a què la sotmet un home; altres contes descriuen la crueltat dels nens i els buits de solitud en el dia a dia de la vida de parella. El darrer conte ens parla de Sophia Kovalevsky, una matemàtica russa que realment va viure a finals del segle XIX, en el seu llarg pelegrinatge a través d’Europa a la recerca d’una universitat que admetés dones com a professores.
Club Editor en un comunicat ha recordat que Munro “ha estat l’escriptora de la sorpresa en vides aparentment condemnades a no viure-la, en vides que no sempre s’han enamorat de la llibertat sinó que l’han trobat per accident. Els seus contes tenen la capacitat d’instal·lar-se en la teva memòria com un record que haguessis viscut”. Tmabé ha volgut recordar unes paraules de la seva traductora en català, Dolors Udina, en una presentació a L’Espolsada, un any després que li donessin el Nobel: “En lloc d’allò tan intranscendent que van dir en concedir-l’hi, podrien haver explicat que és una de les autores que ha anat més enllà en l’observació de l’inconscient, en allò que no controles, sinó que et controla. En aquestes narracions, Munro es mira a ella com es mira els seus personatges”.
Altres obres de l’escriptora canadenca són Estimada vida, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, ¿Qui et penses que ets? publicades a Club Editor, Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio (RBA), La vista desde Castle Rock, Secretos a voces o Escapada.
El darrer llibre publicat va ser Estimada vida (Club Editor/Lumen) on aplegeva 14 relats, tancant amb quatre textos que evocaven episodis familiars de la infantesa i adolescència de l’escriptora.
