L’escriptor ha mort als 95 anys, segons ha confirmat Isabel Martí editora i amiga d’Espinàs. Deixa un gran llegat literari que va des des la novel·la, la crònica de viatges, els volums de memòries i els articles periodístics.
Un observador de la vida o un escriptor que camina, recordant els seus viatges a peu arreu de la geografia catalana i espanyola, són algunes de les definicions que poden anar molt bé per descriure a Josep Maria Espinàs.
La producció literària de Josep Maria Espinàs es força amplia i inclou des de la novel.la, la crònica de viatges, passant per les obres d’interès cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent dels articles periodístics publicats al diari Avui i a El Periódico.
Va ser impulsor de la Nova Cançó i un dels fundadors dels Setze Jutges i ha conduït diversos programes d’entrevistes a la televisió.
Va guanyar el premi Sant Jordi (1961) amb la novel·la “L’últim replà”. Té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, l’italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec.
Va començar a publicar, a partir de 1990, la seva Obra Completa a Edicions La Campana, segell del qual és cofundador amb Isabel Martí. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional de Cultura (1995), en la modalitat de periodisme escrit i també va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va ser coautor de l’himne del FC Barcelona.
L’any 2021 La Campana recuperava els primers tres títols de la col·lecció “A peu” de Josep Maria Espinàs. Ho feia en una edició interessant amb tapa dura amb il·lustracions de Pep Montserrat i la publicació de “L’últim traginer. A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, “Viatge a la frontera de la llengua. A peu per la Llitera” i “A la taula dels altres. A peu pel Priorat”.
Una vintena de volums formen part de la col·lecció “A peu” d’Espinàs que arrencaven amb viatges arreu del territori català per després viatjar per terres valencianes, basques, aragoneses, castellanes, mallorquines i gallegues.
Els llibres d’Espinàs sempre s’han caracteritzat per la voluntat d’explicar el que veia i de fugir de llocs molts coneguts. Com un foraster, que es deixa emportar pel paisatge i per la gent. Sobretot per la gent, aquelles persones del territori a qui Espinàs tenia el privilegi de conèixer de ben a prop.
Per Isabel Martí, tal i com recollia en el pròleg de les noves edicions de a col·lecció A peu, “Viatjar amb l’Espinàs és una manera d’aprendre a viure escoltant les coses que passen i posat-hi la lupa mental perquè la vida es faci gran, i no uns binocles que l’empetiteixin” L’editora i amiga recordava que “per a ell, fer el cim no és pujar un pic, és recollir una conversa amb un desconegut”. Gaudia de la companyia i també de la gastronomia perquè per ell “El millor dels viatges és aprendre a menjar a la taula dels altres”.
Isabel Martí també assegurava que “a l’Espinàs no li ha interessat mai la gent amb poder. El centre de tot el que ha escrit -articles, novel·les i llibres de tota mena- sempre ha estat la gent anònima”. Un dels objectius segons assenyala Isabel Martí era “convertir en protagonista la gent real i humil, la que viu sense sortir als diaris ni a la tele. I era important anar-los a trobar al seu lloc per entendre’ls.”
L’any 2016 Josep Maria Espinàs reflexionava sobre la mort a ‘La vella capitana’ adreçant-se a la mort com a fet natural i quotidià “perquè la mort és, també, un fet vital”. Espinàs no oblidava al llibre les converses amb el senyor Temps ”Ara vostè vol anar més de pressa que jo, me n’adono, i he de dir-li que no m’ho esperava. Fins i tot quan m’aturo a mirar qualsevol cosa, vostè continua endavant. Recordi, per favor, les caminades que vam fer junts, estàvem molt d’acord. Fins i tot quan jo m’aturava vostè ho feia al meu costat’.
Entre els seus títols més destacats: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. La seva producció literària també cal assenyalar Temps afegit, Relacions particular, El meu ofici,I la festa segueix i A ritme del temps. A més d’aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l’Avui i a El Periódico.