L’escriptor i ex espia L’autor britànic ha mort als 89 anys al no superar una pneumònia
John le Carré ha estat autor de best-sellers com L’espia que tornava del fred, Un espia perfecte, La Casa Rússia, El sastre de Panamà, El jardiner constant, Amics absoluts, La cançó dels missioners i L’home més buscat. Als 84 anys l’autor britànic va decidir escriure les seves memòries sota el títol de ‘Volar en cercles’ (Grup 62/Planeta).
La mort no té relació amb la Covid-19 segona ha assenyalat el representant de l’escriptor. John Le Carré va morir el 12 de desembre, tot que oficialment np s’ha anunciat un dia més tard.una pneumònia. El representant de l’autor ha puntualitzat que la malaltia no té relació amb la Covid-19.
John le Carré, que a més de ser un dels destacats escriptors del gènere d’espies i suspens va ser funcionari del Ministeri d’Afers Estrangers del Regne Unit, abans d’iniciar la seva trajectòria literària. ‘Jo tenia vint-i-cinc anys quan, el 1956, vaig entrar formalment a l’MI5 com a funcionari subaltern. Si hagués estat una mica més jove, em van assegurar, no m’haurien considerat un candidat idoni’ assegurava l’autor,
John le Carré, pseudònim de David Moore Cornwell, narrava a ‘Volar en cercles’ des dels anys en què va treballar per al Servei d’Intel·ligència britànic durant la Guerra Freda fins a una carrera com a escriptor que l’ha portat tant a la Cambodja devastada per la guerra com al Beirut en el moment culminant de la invasió israeliana del 1982, i també a la Rússia anterior i posterior a la caiguda del Mur de Berlín.
En paraules de l’autor, aquestes memòries eren una “a story about storytelling”. Per primera vegada, le Carré ens permetia donar un cop d’ull al viatge d’un escriptor al llarg de més de sis dècades i la seva recerca de l’espurna humana que ha donat tanta vida i cor als seus personatges de ficció: “Fora del món secret que vaig conèixer durant un temps, he intentat construir un teatre per als mons més amplis que habitem. Primer ve la imaginació, després la recerca de la realitat. Després torno a la imaginació i a la taula on estic assegut ara”.
Sobre una de les grans novel·les de John le Carré , l’autor afirmava “Vaig escriure L’espia que va venir del fred als trenta anys sota un estrès personal intens. Des del dia que es va publicar la meva novel·la, em vaig adonar que ara i per sempre més m’havien de titllar d’espia convertit en escriptor en lloc d’escriptor que havia fet una estada al món secret. El mèrit de la novel·la, aleshores –o la seva ofensa–, no era que fos autèntica, sinó que fos creïble”.
Sobre l’escriptura, assegurava “M’entusiasma més que cap altra cosa la intimitat de l’escriptura, i això explica per què no vaig als festivals literaris i, sempre que puc, defujo les entrevistes, encara que les proves indiquin el contrari. Hi ha vegades, normalment de nit, enquè penso que tant de bo no hagués concedit ni una sola entrevista.”
El procès d’escriptura assenyalava que era força especial “M’entusiasma escriure sobre la marxa, en llibretes, quan passejo, en trens i en cafès, i després tornar a casa a corre-cuita per espigolar entre el botí. Quan sóc a Hampstead, hi ha un banc a The Heath que és el meu preferit, arrecerat sota un arbre majestuós i apartat dels seus companys, i allà és on m’agrada escriure. Sempre he escrit només a mà.’
Moltes de les novel·les de John Le Carré han estat adaptades al cinema “Un dia, espero, em reconeixeran que les millors pel·lícules de la meva obra van ser les que no es van arribar a fer mai. (…) assenyala l’autor a la seva biografia.
A ‘Volar en cercles’ reconeixia que si Graham Greene va comentar que la infància és el saldo de què disposa l’escriptor, ‘Vist així almenys, sóc milionari de naixement.” Hi podríem afegir millionari en seguidors i lectors. Moltes de les seves novel·les van ser bestsellers i es van adaptar al cinema amb notable èxit.
El primer títol publicat a Edicions 62 va ser Un crim de qualitat, el 1966, i la darrera obra l’obra, Un home decent, tot just fa un parell d’anys.
Enguany Le Carré va rebre el premi Olof Palme en reconeixement a un conjunt de treballs que demostraven el seu compromís per “la llibertat de l’individu i les qüestions fonamentals de la humanitat”.