Reconegut l’any 2010 amb Premi Nobel de Literatura, l’escriptor peruà era considerat un dels grans referents de la narrativa contemporània en llengua espanyola.
L’escriptor, de 89 anys, ha mort a Lima (Perú). Segons fonts familiars, Mario Vargas Llosa ha mort en pau, envoltat dels seus éssers estimats, a la seva residència de Lima. Fidels al seu desig, no es faran cerimònies públiques i les seves restes seran incinerades en la intimitat.
Un nen rebel amb ànima d’escriptor
Nascut a Arequipa, Perú, el 28 de març de 1936, Jorge Mario Pedro Vargas Llosa va viure una infància marcada per l’absència paterna i els canvis geogràfics. Va créixer entre Bolívia i el nord del Perú fins que, amb deu anys, va conèixer el seu pare, amb qui va mantenir una relació distant i conflictiva.
Aquesta tensió vital es va traduir ben aviat en una necessitat d’escriure. L’experiència com a alumne al Col·legi Militar Leoncio Prado va inspirar La ciudad y los perros (1963), la seva primera novel·la, una obra trencadora que va sacsejar el panorama literari i social del Perú.
Una veu clau del “boom” llatinoamericà
Durant els anys seixanta i setanta, Vargas Llosa es va consolidar com una figura central del “boom” llatinoamericà, al costat de noms com Gabriel García Márquez, Julio Cortázar o Carlos Fuentes. Amb novel·les com La casa verde (1966) i Conversación en La Catedral (1969), va demostrar una habilitat excepcional per retratar el poder, la corrupció i els dilemes morals que travessen les societats modernes.
La seva narrativa, rigorosa i d’alta exigència formal, va influir profundament en diverses generacions d’escriptors i lectors a tot el món.
Del comunisme al liberalisme
Vargas Llosa no només va ser un narrador brillant, sinó també un intel·lectual incòmode i incansable. Durant la joventut va simpatitzar amb la revolució cubana i el marxisme, però va trencar amb aquestes ideologies després del cas del poeta Heberto Padilla, empresonat pel règim de Castro.
Aquest punt d’inflexió va marcar un gir cap al liberalisme democràtic, que el portaria a participar activament en política. El 1990 es va presentar a les eleccions presidencials del Perú, però va ser derrotat per Alberto Fujimori. Tot i això, mai va abandonar l’escena pública ni el debat ideològic.
Guardons i reconeixements
La seva trajectòria va ser reconeguda amb els màxims honors: el Premi Cervantes (1994), el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1986), i el Premi Nobel de Literatura (2010). El 2011 va ser nomenat marquès per la corona espanyola i el 2023 va ingressar a l’Acadèmia Francesa, convertint-se en el primer escriptor que hi accedia sense escriure en francès.
Un adéu discret i serè
Segons fonts familiars, Mario Vargas Llosa ha mort en pau, envoltat dels seus éssers estimats, a la seva residència de Lima. Fidels al seu desig, no es faran cerimònies públiques i les seves restes seran incinerades en la intimitat.
Amb més de 600 obres entre novel·les, assaigs i obres teatrals, Vargas Llosa deixa una empremta inesborrable en la literatura universal.
Obres destacades
-
La casa verde (1966): una novel·la coral i lírica sobre la misèria, la corrupció i l’Església a la selva peruana.
-
Conversación en La Catedral (1969): una obra monumental que explora la decadència moral del Perú sota la dictadura militar d’Odría.
-
Pantaleón y las visitadoras (1973): una sàtira sobre l’exèrcit i la sexualitat que va esdevenir una de les seves novel·les més populars.
-
La tía Julia y el escribidor (1977): una història semi-autobiogràfica que combina humor, amor i crítica als mitjans de comunicació.
-
La guerra del fin del mundo (1981): una novel·la històrica situada al Brasil del segle XIX, amb gran ambició narrativa.
-
El hablador (1987): una reflexió sobre la cultura amazònica i els límits de la civilització.
-
Elogio de la madrastra (1988) i Los cuadernos de don Rigoberto (1997): dues novel·les eròtiques que van desfermar polèmica i debat.
-
La fiesta del chivo (2000): una obra fonamental sobre la dictadura de Trujillo a la República Dominicana, considerada una de les seves millors novel·les.
-
El sueño del celta (2010): basada en la vida del diplomàtic Roger Casement, defensor dels drets humans a l’Àfrica i Sud-amèrica.
-
Cinco esquinas (2016): una crítica mordaç al periodisme groc i a la corrupció en el Perú contemporani.
