Etern candidat al Nobel de Literatura, va destacar per una literatura compromesa i la seva lluita contra els totalitarismes.
Ismail Kadaré, ha estat una de les veus més prominents de la literatura albanesa i també en l’àmbit internacional. En moltes ocasions havia estat candidat al Nobel de Literatura-Nascut el 28 de gener de 1936 a Gjirokastër, una ciutat del sud d’Albània, Kadare va utilitzar la seva literatura per explorar i denunciar les complexitats de la vida sota règims totalitaris.
Kadaré va mostrar un talent precoç per la literatura des de molt jove. Va estudiar literatura a la Universitat de Tirana i més tard a l’Institut Gorki de Literatura Mundial a Moscou. Aquesta experiència internacional va ampliar la seva perspectiva i va influir profundament en la seva obra literària.
La producció literària de Kadaré, compta amb novel·les, contes, assaigs i poesia. El seu treball sovint es caracteritza per l’ús d’al·legories i símbols per evadir la censura del règim comunista d’Enver Hoxha, sota el qual Albània va viure durant dècades. Kadaré era alhora censurat i adoptat per la dictadura albanesa, que el fa servir com una mena de representant. A través de la seva escriptura, Kadare va exposar les dures realitats de la vida sota un règim opressiu, alhora que mantenia un fort sentit de la identitat i la resistència cultural.
Obres com “El General de l’Exèrcit Mort” (1963) i “Crònica a la Ciutat de Pedra” (1971) són exemples clars del seu estil únic i de la seva capacitat per fusionar la història i la ficció.
“El General de l’Exèrcit Mort” (1963): Aquesta novel·la narra la història d’un general italià que torna a Albània per recuperar els cossos dels soldats italians morts durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta obra, plena de simbolisme, explora les conseqüències del conflicte i les ferides emocionals que deixa enrere.
“Crònica a la Ciutat de Pedra” (1971): En aquesta obra, Kadare fa una crònica de la seva ciutat natal, Gjirokastër, durant la Segona Guerra Mundial. Utilitza aquesta ciutat com a microcosmos per explorar temes universals com la guerra, la resistència i la supervivència.
“El Palau dels Somnis” (1981): Aquesta novel·la és una al·legoria de la vigilància estatal i la repressió. El protagonista treballa en un departament governamental encarregat d’interpretar els somnis dels ciutadans per identificar possibles traïcions contra el règim. Aquesta obra destaca per la seva crítica subtil però contundent al totalitarisme.
Ha estat autor també de Fredes flors de març, L’abril trencat, El pont amb tres arcs, Tres cantos fúnebres por Kosovo (1999), Frente al espejo de una mujer (2002). Vida, representación y muerte de Lul Mazreku (2005), La hija de Agamenón. El sucesor (2007) i L’accident (2009) La seva obra ha estat publicada en català i castellà a Edicions62, Proa, Club Editor i Alianza
Ha estat traduït a més d’una quarantena d’idiomes i ha rebut nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, incloent el prestigiós Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2009 i el Man Booker International Prize el 2005.
Ha muerto Ismaíl Kadaré, clásico contemporáneo de la literatura universal, Príncipe de Asturias de las Letras 2009, pero nos quedan sus libros. pic.twitter.com/fB091LVU9y
— Alianza Editorial (@alianza_ed) July 1, 2024
