La meteoròloga de RAC 1 i Arucitys de 8tv publica el llibre ‘Només seran quatre gotes’ (Bridge) on dóna respostes a moltes de les preguntes que sovint ens fem sobre el temps.
Fotos autora d’Ariadna Arnes
Les intervencions de Mònica Usart en diversos mitjans de comunicació l’han convertit en la imatge amable de la meteorologia.
Què és un esclafit?. Quines possibilitats hi ha que ens caigui un llamp?, Com influeix la lluna en les collite si en les persones?, Què és una ciclogènesi explosiva? o Com podem identificar els núvols?.
Mònica Usart amb el suport de les il·lustracions d’Àlex Santaló i un llenguatge molt amè, directe i comprensible ens ofereix les respostes per poder entendre.
Confessa que volia ser astronauta però que finalment es va decantar per la meteorologia després de veure a Helen Hunt perseguint tempestes a ‘Twister’.
‘Només eran quatre gote’ inclou una llista de Spotify de cançons del temps i referències a pel·lícules relacionades amb la meteo.
Assegura que des de que és dedica a la meteorologia el 90% de les converses amb la gent que es troba pel carrer van lligades al temps, i tot i que l’encanta, gràcies al llibre que acaba de publicar potser podrà evitar-ne alguna.
Sí. Per dos motius. Els meteoròlegs portem la passió de la nostra feina a dins i és inevitable estar sempre pendents del cel, especialment quan hi ha moviment. I és que en el fons molts cops ho fem per plaer i no per feina. I per una altra banda perquè la gent et fa sentir així. Des de que em dedico a això, el 90% de les meves converses amb la gent que em trobo pel carrer van lligades al temps, i això m’encanta. Però fan que la teva vida i la teva feina vagin sempre lligades.
El cinema ha estat molt important en la teva vida fins al punt de condicionar-te el teu futur professional gràcies a una pel·lícula.
Twister! El dia que la vaig veure vaig pensar que volia ser Helen Hunt i perseguir tornados. Aquell va ser el tret de sortida que em va despertar la curiositat pel cel i pels fenòmens meteorològics. A partir d’aquell dia vaig veure clarament quin era el camí que volia seguir.
De petita volies ser astronauta. Com aquella idea va derivant a meteoròloga?
Si t’hi fixes sempre m’ha agradat mirar el cel. Sempre m’ha apassionat tant el cel nocturn com el diürn, però vaig veure que per ser astronauta calia ser físicament molt fort i jo en aquell moment no m’hi veia gaire. Així que vaig decantar la balança cap a la banda de la meteorologia que també m’apassionava molt.
Hi ha alguna explicació que aquest gran interès sobre el temps?
Sempre m’ha interessat tot allò que ens envolta i trobar el per què de les coses, per aquest motiu vaig estudiar Física. El temps és el que ens afecta més directament, i el fet de ser canviant i englobar un munt de fenòmens diferents fa que sigui especialment atractiu. I probablement la gent que m’ha envoltat, també ha influit en aquests gustos. Recordo que quan era petita seia davant de la finestra amb el meu pare els dies de tempesta i contàvem segons per saber a quina distància estava i si s’acostava o s’allunyava.
Els meteoròlegs s’han convertit en estrelles?
Potser estrelles no, però si persones que despertem un cert interès quan sortim ja que podem donar respostes sobre el que passarà. Som aquells que tenim la capacitat de poder veure, consultant uns meravellosos mapes, el que passarà en un futur. I al cap i a la fi acabem donant una informació de servei per a tothom, ja que el temps ens afecta a tots cada matí quan posem un peu fora de casa.
Quines són les claus per a una bona comunicació meteorològica?
No intentar transmetre tota aquella informació que sabem. Per començar cal escollir molt bé allò que serà d’interès per l’usuari i trobar el camí més planer per comunicar-ho. Cal donar la informació útil d’una manera ràpida i sense donar gaires voltes perquè el missatge arribi a l’oient i a l’espectador. Cal evitar que perdin el fil.
Avui en dia tan sols amb un ordinador ja podem trobar un munt d’informació relacionada amb el temps, que pot alimentar la curiositat de qualsevol.
Si algú té ganes de fer alguna cosa a casa més experimental, pot instal·lar una estació meteorològica. Potser al principi per anar fent un seguiment i desenvolupar aquesta afició, ho podem fer amb una estació automàtica. Si aquest interès va a més, aleshores podem instal·lar a casa una estació meteorològica amb cara i ulls.
Per què has decidit escriure un llibre sobre el temps?
Perquè dins de la meva feina o del meu dia a dia moltes vegades explico coses curioses relacionades amb el temps o l’espai. Veig que hi ha temes que realment interessen i d’altres que la gent es queda amb la boca oberta quan els descobreix. Davant d’això vaig pensar que seria interessant fer un recull de totes aquestes qüestions, sempre explicant-les d’una manera que pogués arribar a tots els públics. Així afegim un nou camí per on la ciència pot arribar a tothom.
Ciclogènesi explosiva, gelades negres, superllunes, són conceptes que defineixes al llibre. Intentes donar resposta a moltes preguntes que segurament t’hauran fet i et fan habitualment.
Sí, sobretot en els moments en que aquests fenòmens passen. Mitjançant els mitjans de comunicació, quan un dia arriba una ciclogènesi explosiva ho podem explicar i donar tots els detalls, quan hi ha superlluna, quan plou fang…
Doncs en aquest llibre intento englobar-ho tot i convertir-lo en un llibre de consulta també, per si mai algú sent un d’aquests conceptes i necessita trobar la resposta.
Quina és la part de la meteorologia que t’agrada més?
M’agrada molt fer pronòstic del temps. Tot el que engloba les previsions em sembla un món fascinant, interessant i complicat. És sorprenent que amb unes equacions matemàtiques i unes dades de partida es pugui saber què passarà en un futur. I també m’agrada molt el món dels fenòmens extrems com els huracans i els tornados. Potser per la seva espectacularitat o perquè no els he vist mai.
Si parlem de fenomen meteorològic, quin seria el que més t’ha interessat?
En primer lloc hi posaria els tornados, bàsicament per la seva espectacularitat i misteri. Avui en dia encara queda molt per fer davant d’aquest tipus de fenomen i sobretot davant de la seva previsió. Com més s’evolucioni més vides es podran salvar en un futur. Al cap i a la fi la responsabilitat que tenim els meteoròlegs davant d’una situació extrema és salvar béns i vides.
Una de les frases que intentes no utilitzar es parlar de bon temps o mal temps. Tot es relatiu.
Exactament. Tot i que si parlem de ‘bon temps’ tothom ho relacionada amb un dia de sol i ‘mal temps’ de pluja, els meteoròlegs hem d’evitar aquestes expressions. Es pot entendre perfectament posant l’exemple d’un país que porta mesos arrossegant una sequera i per fi arriba la pluja. En aquest cas no parlarem de que arriba el ‘mal temps’, sinó de que per fi arriba la pluja.
Quins són els mètodes més fiables per fer les previsions del temps?
Els models matemàtics. Són el que utilitzem cada dia els pronosticadors del temps per acabar fent la previsió. Depenent de l’experiència de cadascú o del tipus de situació te’n refiaràs més d’uns o d’altres.
La clau de tot plegat es saber interpretar els models.
Sí, sense aquests mapes no podríem fer la previsió del temps. Hem de saber molt bé que ens mostren per després passar-ho pel filtre i acabar donant una informació de servei.
Quin paper juga la tradició i les dites populars sobre el temps? Son fiables els mètodes tradicionals per fer previsions?
N’hi ha que sí i d’altres que no. Si us hi pareu a pensar, les primeres previsions del temps es basaven en l’observació. Era l’única eina que tenien. Si te’n adonaves que al pondre’s el sol el cel era de color vermellós i l’endemà arribava pluja o vent, i això passava moltes vegades, doncs ja podies fer una previsió a curt termini. Al cap i a la fi són la base del que fem avui en dia. A partir de situacions passades es pot saber què passarà en un futur.
‘Només seran quatre gotes’ ens dóna algunes nocions per identificar els núvols. Algun consell bàsic?
Ser molt observadors i portar a sobre alguna guia d’identificació de núvols. O avui en dia amb els smartphones i el google ja podem fer. A base d’observar molt i anar provant noms, acabarem aprenent-los i, fins i tot, pronosticant el temps que ens portaran.
Encara no tenim la capacitat de modificar el futur. Un meteoròleg és algú que endevina el futur?
Sí, és una persona que pot veure què passarà l’endemà o depenent de la situació pot veure quin serà el temps dels propers dies. Però sempre amb una base científica.
Quina credibilitat li poden donar a les aplicacions del telèfon mòbil?
Les aplicacions del mòbil també agafen aquests models matemàtics que dèiem per fer la previsió. Però pel camí es perd la interpretació que fa el meteoròleg que moltes vegades et pot donar un pronòstic més afinat… I més simpàtic! 😉
Afirmes que és més fàcil que ens caigui un llamp que ens toqui la loteria.
Això si mirem dades estadístiques és així. La probabilitat que ens toqui la loteria és més baixa que no pas que ens caigui un llamp. Sempre dependrà també del país on estiguem i del tipus de situació. Tot i això si seguiu els consells que proposo al llibre, us evitareu aquests ensurts!