L’escriptor Dominic Smith debuta amb ‘La última pintura de Sara de Vos’. (Maeva, 2017)
Dominic Smith centra bona part de la novel·la en una misteriosa pintura de Sara de Vos, una artista del segle XVII que va trencar amb les normes establertes a l’època i va decidir dedicar-se a la pintura.
El personatge de Sara de Vos no va existir mai però l’autor s’inspira en dues pintores; Judith Leyster i Sara van Baaldergen que van ser dues de les vint-i-cinc dones que van aconseguir entrar al gremi de pintors de l’època. Es tractava d’una institució, que comptava amb destacats membres com Rembrandt, Jan van Goyen, Frans Hals o Vermerrs i que controlava la vida professional i artística de l’època. Aquest gremi s’encarregava de decidir qui estava autoritzat a signar i datar les pintures.
Molts dels quadres pintats per dones en el denominat Segle D’Or holandès no han arribat als nostres dies o bé, algunes d’aquelles obres que van pintar, es van atribuir a homes pintors.
Un exemple són les obres de Judith Leyster, que durant molt de temps van ser atribuïdes a Frans Hals. Sara van Baaldergen va ser la primera dona que va aconseguir ser membre del gremi l’any 1631, tot i que no es conserva en l’actualitat cap de les seves obres.
Dominic Smith presenta una novel·la de misteri, història i art al voltant d’un misteriós quadre de Sara de Vos, ambientada en una escena hivernal on apareix la imatge d’una nena que mira a uns patinadors.
Al segle d’or holandès, les dones tenien prohibit pintar paisatges, però la protagonista decideix trencar amb les normes establertes.
Segles després, el quadre ‘A la orilla del bosque’ serà l’única obra de l’artista que sobreviurà i l’acció de la novel·la es traslladarà a la Nova York de 1957 i a Sidney l’any 2000. El paisatge del quadre mostra a una nena descalça que observa un riu gelat i el seu comportament és molt diferents a la gent que patina sobre el gel del riu, que sembla gaudir del moment.
La novel·la va sorgir fa ‘uns quinze anys, quan vivia a Amsterdam. Va ser la primera vegada que vaig experimentar l’edat d’or de l’art holandès’ Em vaig adonar que en aquella època hi havia 50.000 pintors en actiu en l’Holanda del segle XVII, i, entre ells, unes 25 dones que van ser acceptades en el gremi de Sant Lucas, el gremi més gran de pintors.”
Dominic Smith assegura ‘ que amb prou feines un grapat de quadres d’aquestes pintores han arribat a la nostra època, i va anar així com vaig començar a donar voltes a la idea de pintors perduts del segle d’or.”
Sobre la relació de la seva novel·la amb ‘La noia de la perla’ de Tracy Chevalier i ‘El jilguero’ de Donna Tart assegura ‘ Per descomptat, El jilguero’ és una gran novel·la, com també ho és ‘La jove de la perla’. Però la meva és una novel·la molt diferent en el sentit que realment tracta d’aquests pintors perduts de l’edat d’or, imaginant la vida d’una artista femenina que ingressa en el gremi, i seguint la cronologia d’un dels seus quadres a través de tres segles i tres trames diferents.”.
De l’any 1631, la novel·la es trasllada a la Nova York de 1957 quan el prestigiós advocat Marty de Groot és el propietari de l’únic quadre que ha sobreviscut de Sara de Vos. L’advocat no pot sospitar que Ellie Shipley, una estudiant australiana d’història de l’art, està a punt de realitzar una falsificació per a un marxat d’art amb mala fama.
La tercera època se centra l’any 2000, quan Ellie, una reconeguda historiadora de l’art, està organitzant una exposició dedicada a les pintores del Segle d’Or holandès. Llavors descobreix que els dos quadres de Sara de Vós, l’original i la seva falsificació, estan de camí al museu.
‘La última pintura de Sara de Vos’ intenta desxifrar el significat i el secret que amaga el quadre i com el significat d’una obra d’art canvia amb el temps’
