Després de l’èxit de ‘Les correccions’ i la ‘Llibertat’, Jonathan Franzen publica ‘Més enllà’.
Franzen reuneix vint-i-un textos de no ficció escrits en els últims anys que serveixen per conèixer els pensaments i les opinions de l’escriptor.
A Més Enllà/Más afuera (Columna/Salamandra) recull textos que expliquen la violenta topada amb els caçadors furtius d’ocells a Xipre, o que ens ofereix la seva visiócom la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d’expressar el seu amor, o examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace.
«El David i jo teníem una amistat feta de comparacions, contrastos i (d’una manera fraternal) competicions. Uns quants anys abans que morís, em va signar els meus exemplars de tapa dura dels seus dos llibres més recents. A la pàgina inicial d’un dels llibres vaig trobar la silueta de la seva mà. A la pàgina inicial de l’altre, la d’una erecció tan grossa que sobrepassava la pàgina, amb una petita fletxa i la nota “escala 100%”».
Més enllà fa referència a l’illa Alejandro Selkirk denominada Masafuera, fins a 1966, es tracta d’un illot, situat a uns 800 quilòmetres de la costa continental de Xile.
Jonathan Franzen es va traslladar a l’illa per poder descansar d’una esgotadora gira promocional, amb la intenció de rellegir Robinson Crusoe i dipositar les cendres del seu amic David Foster Wallace, mort dos anys abans.
El suïcidi de l’autor va ser un cop molt dur per Franzen.
”La vigília de la meva marxa cap a Santiago, vaig visitar la meva amiga Karen, la vídua de l’escriptor David Foster Wallace. Quan estava a punt de marxar de la casa, em va preguntar, sense que tingués res a veure amb el que havíem estat parlant, si m’agradaria emportar-me algunes de les cendres del David per escampar-les per Masafuera.
Vaig dir que sí, i ella va trobar una antiga capsa de llumins de fusta en forma de llibre minúscul amb un calaix que s’obria, hi va posar unes quantes cendres i va dir que li agradava la idea que una part del David descansés en una illa remota i deshabitada. Va ser només després, quan ja m’havia allunyat de la casa en cotxe, que em vaig adonar que m’havia donat les cendres més per mi que per ella o pel David. Sabia, perquè jo l’hi havia dit, que el meu estat de fuga de mi mateix havia començat poc després de la mort del David, dos anys abans.
En aquell moment, vaig prendre la decisió de no preocupar-me pel suïcidi horrorós d’algú a qui jo estimava tant, i vaig decidir refugiar-me en l’odi i en la feina. Ara que la feina estava acabada, però, era més difícil ignorar la circumstància que, presumiblement, en una de les interpretacions del seu suïcidi, el David s’hagués mort d’avorriment i de desesperació per les seves futures novel·les.
¿El punt de desesperació del meu avorriment recent podia estar relacionat amb el fet que hagués trencat una promesa que m’havia fet a mi mateix? ¿La promesa que, un cop hagués acabat el meu projecte de llibre, em permetria sentir alguna cosa més que dolor efímer i ira perdurable per la mort del David?
Jonathan Franzen va néixer l’any 1959 a Western Springs (Illinois) i va créixer en un suburbi de Saint Louis. L’any 1988 va publicar la seva novel·la Ciutat 27, i el 1992 Strong Motion. És el reconegut autor de Les correccions, que l’any 2001 va guanyar el National Book Award i amb la qual va assolir un èxit aclaparador, i de dues obres de no-ficció. Anteriorment, la revista The New Yorker ja l’havia seleccionat entre «els vint autors del segle XXI». Franzen és el primer autor que ha aparegut a la portada de la revista Time des que ho va fer Stephen King l’any 2000. Llibertat va ser la seva quarta novel·la.
