Guardonada amb el Premi Llibreter a Altres Literatures, la novel·la tracta un tema delicat i poc tractat en la literatura, la donació d’òrgans centrant-se en les 24 hores posteriors a l’accident d’un jove de 19 anys fins al trasplantament del seu cor a una traductora de 50 anys.
No és fàcil escriure una novel·la centrada en la donació d’òrgans i menys fer-ho amb la delicadesa que ho ha fet l’escriptora francesa Maylis de Kerangal a Reparar els vius (Angle editorial/Anagrama).
Arran de la mort de Simon Limbres, un jove de 19 anys després de patir un accident de trànsit, l’escriptora francesa inicia un relat que gira al voltant de la donació d’òrgans i que segueix tots els passos que es produeixen davant d’aquestes situacions deixant enrere tota mena de sentimentalismes.
Simon Limbres és un jove atlètic que sent una gran passió pel surf i després de gaudir d’aquest esport amb els seus amics pateix un accident de trànsit que el deixa en una coma irreversible sense possibilitats de sobreviure. Els seus òrgans es mantenen intactes i en cas de donar-los podran salvar a altres persones.
”Reparar els vius” es centra en les 24 hores posteriors a l’accident del jove al trasplantament del seu cor a una traductora de 50 anys.
Assimilar la notícia de la mort prematura d’un fill i la difícil decisió dels pares, Marianne i Sean, per donar els seus òrgans inicien un relat on apareixeran altres personatges com el coordinador de donacions Thomas Rémige, la germana i núvia de Simon, els infermers, els pacients de la llista d’espera o el cirurgià que realitzarà l’operació de trasplantament.
”-En Simon ha quedat en estat de mort cerebral. Ha traspassat. És mort.
Evidentment, després de deixar anar una cosa així cal reprendre alè, marcar una pausa, estabilitzar les oscil·lacions de l’orella interna per no desplomar-se a terra. Les mirades es dissolen…..
’Ha anunciat la mort del seu fill a aquest home i a aquesta dona, no s’ha escurat la gola, no ha abaixat la veu, ha pronunciat les paraules, la paraula ‘traspassat’, i encara més la paraula ‘mort’, aquestes paraules que fixen un estat del cos.”
Part de l’èxit de la novel·la radica en com Maylis de Kerangal va entrellaçant les vides d’aquests personatges parlant del seu dia a dia 
al mateix temps que demostra un gran coneixement de tot el procès mèdic sobre les donacions i trasplantaments d’òrgans.
La documentació ha estat una part important en l’elaboració de la novel·la per poder acostar-nos fins a l’últim detall i escriure una obra molt humana i fins i tot poética.
‘Reparar els vius’ ens farà pensar i reflexionar sobre la vida i l’acte heroic i anònim de la donació d’òrgans. A França, la publicació de la novel·la va servir per conscienciar sobre la donació, un fet que no està tant estès com a Catalunya.
‘’Ara és el moment de mirar cap als que esperen, repartits pel territori i a vegades més enllà de les fronteres del país, gent inscrita en unes llistes segons l’òrgan a trasplantar, i que cada matí quan es lleven es pregunten si s’han mogut de lloc, si han pujat en el full, gent que no conceben cap futur i que s’han restringit la vida, pendents de l’estat del seu òrgan. Això de tenir una espasa de Dàmocles damunt del cap no pots saber el que és per més que t’ho imaginis’’
A la novel·la un dels personatges fa referència a una de les frases que apareixa l’obra Platònov de Txékhov: Què hem de fer, Nicolau? ‘enterrar els morts per reparar els vius’’
L’editora d’Angle editorial Rosa Rey destacava en una entrevista concedida a L’Illa dels Llibres que ‘’el tema, un trasplantament de cor, a priori no és ni fàcil ni atractiu, però Maylis de Kerangal aconsegueix crear tot un món al voltant que t’arrossega. La primera escena de la novel·la és un grup de joves practicant surf, i quan l’acabes tens la sensació que l’autora t’ha portat a això, a agafar l’onada i mantenir l’equilibri sobre ella.’’
També afegeix que la novel·la aporta molts elements importants ‘’la lectura t’aporta tot tipus d’emocions, inclús físiques, hi ha moments que sembla que no pots respirar, igual que el personatge, altres que t’aclapara i altres que gaudeixis de moments d’increïble tendresa.’’
Les emocions que descriu l’editora Rosa Rey están molt presents en una novel·la escrita magistralment per una autora que haurem de tenir molt en compte.
El cor de Simon Limbres i la literatura de Maylis de Kerangal segueixen bategant amb força.
L’edició catalana ha estat traduïda per Jordi Martí Llobet.
