Tretze anys després, Gironell publica ‘Paraula de jueu’ (Columna/Planeta) l’esperada segona part d’El pont dels jueus’, la novel·la que el va fer debutar com a escriptor.
Entrevista Jordi Milian
Fotografies autor: Dani Albertos
Fotografies pont de Besalú: Enrique González
Martí Gironell assegura a L’Illa dels Llibres que tenia molt clar que en algun moment o altre apareixeria la continuació d’El pont dels jueus”.
Amb ‘Paraula de jueu’ torna a Besalú en el moment que el mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. A Paraula de jueu serem testimonis de la reconstrucció del pont, la rivalitat entre les comunitats jueva i cristiana i la importància del Llibre de la creació i la paraula en la cultura jueva.
La novel·la amplia a nous escenaris l’aventura per viatjar a Barcelona, Banyoles i Girona. Martí Gironell ha dedicat bona part de la seva carrera a la novel·la històrica i a ‘Paraula de jueu’ mostra tot el seu potencial amb una barreja de novel·la d’aventures, històrica, romàntica amb certs ingredients propers al thriller i el misteri, sense oblidar el secret que amaga el pont de Besalú.
Què l’ha fet tornat al pont de Besalú tretze anys després de la publicació d’El pont dels jueus??
De fet, no n’he marxat mai del pont. L’he tinguda molt present durant aquests tretze anys. Des de l’any 2008 que hi he estat treballant perquè per mi la continuació era un procés natural. Quan el lector acabava de llegir El pont dels jueus es trobava el mestre d’obres, Pere Baró, que es disposava a executar l’encàrrec que li havien fet les autoritats de Besalú. I és per això que tenia molt clar que el relat transcorreria pel segle XIV, que l’entesa entre religions i cultures hi continuaria essent i que a mesura que m’anava documentant anava trobant més arguments per bastir una novel·la amb l’esperit que hi havia a El pont dels jueus
-Amb ‘El pont dels jueus’ debutava com a novel·lista. Com ha evolucionat la seva literatura durant aquests anys i com ho ha viscut?
Per un mateix és difícil de dir. L’evolució la veieu més els lectors que no pas el mateix autor. De totes maneres, escriure és un ofici que per anar bé no l’has de deixar de fer. Vull dir que miro d’aconseguir les eines necessàries per a cada novel·la polir amb més traça el meu estil, la meva veu que el lector ja sap que el convidaré a veure què passava quan nosaltres no hi érem en qualsevol època de la nostra història.
-Com es veu d’aquí a tretze anys?
No en tinc ni idea. Treballaré com ho he fet fins ara per continuar escrivint i fent activitats al voltant de la literatura.
-Durant tots aquests any ha destacat per estar al costat del lector ja sigui per mitjà de presentacions, clubs de lectura, rutes literàries. Diguem que no ha parat…
Perquè crec que tot suma! I tot són maneres de mantenir vius els llibres, tant els meus com els dels altres autors. Des del 2007 que he tingut molt clar que els llibres s’han d’acompanyar i jo vull poder-los defensar a peu i a cavall durant el temps que calgui. Per això mentre estic presentant una novel·la nova no excloc que pugui anar a fer un club de lectura en una biblioteca sobre una novel·la anterior i, al mateix temps, dissenyar rutes literàries a partir de novel·les d’altres autors que m’he llegit, m’agraden i encaixen amb el recorregut literari que em demanem. O fer tallers literaris, articles de crítica literària… viure d’escriure també és això.
-Amb el retorn a Besalú representa l’inici o el tancament d’una nova etapa literària?
Per mi no representa ni un inici ni un tancament. O com a mínim no ho veig així. No és una novel·la més perquè està connectada a una novel·la molt important per la meva carrera i que per sort l’ha llegida molta gent. En soc conscient de l’expectació que pugui aixecar per tot el que l’ha precedida però Paraula de jueu surt ara com es podria haver publicat d’aquí a dos anys. Tenia molt clar que en algun moment o altre apareixeria la continuació perquè la tenia al cap, l’estava fent a foc lent i sé que els lectors que han llegit el pont tenen ganes de viure una aventura com la que van passar amb El pont dels jueus. I això és el que he mirat de fer amb Paraula de jueu. Espero que els agradi!
-Què és el que més l’interessa en una novel·la històrica?
M’interessa que em facin viure en aquell moment històric al qual em proposen de viatjar. Quan escric miro de fer el mateix: procurar als lectors que connectin amb l’època i els personatges a través de la documentació però sobretot que puguin empatitzar amb els personatges que trobaran a les pàgines. Crec que si expliques un episodi històric a través dels ulls dels qui l’han patit, dels que l’han viscut el fas molt més versemblant pel lector i és més fàcil que s’hi trobi.
-La seva novel·la també coincidirà amb la publicació de la nova obra de Ken Follett autor que admira i segueix. En alguna ocasió l’han arribat a comparar o anomenar el Ken Follett català.
Ho sé! No és la primera vegada que coincidim a les llibreries!!! Però no hi tinc res a pelar amb el gran Follet. Em conformaria de competir-hi però és impossible. Ara sí que aspiro que els lectors catalans i castellans de Follet també puguin ser els meus.
-A ‘Paraula de jueu’ mostra una bona radiografia de la situació que es vivia en aquella època amb descripcions de costums, els problemes socials i polítics.
La documentació haurà estat una tasca molt important per escriure la novel·la.
Sempre ho és. La documentació et permet trepitjar un territori que abans desconeixies i un cop he llegit, estudiat, contrastat, consultada tota la informació que et cal, tens els detalls necessaris per fer que el lector es capbussi en aquella realitat. I ho fa amb la certesa que el que viurà si no és cert perquè és una ficció basada en fets i personatges reals, és molt versemblant. I per mi això és bàsic. La documentació és el respecte cap a l’època que vols reproduir.
-No és només una novel·la històrica ‘Paraula de jueu’ també inclou altres gèneres i que està escrita com una novel·la d’aventures on contínuament van passant fets relacionats amb la reconstrucció del pont. La reconstrucció del pont li ha servit d’excusa per anar més enllà?
Trobo que és una novel·la històrica amb un alt component aventurer però no només. Hi ha molta reflexió sobre l’entesa entre cultures i religions. La força de les conviccions més enllà de les creences que passa per l’amor i el respecte. També sobre la importància de les paraules, de la seva força i poder. De com hi va haver una època en què les paraules dites o escrites eren molt importants, tenien un gran valor, tant que la combinació de certes paraules podien crear vida.
-No tothom estava d’acord en la seva reconstrucció.
Això permet crear conflicte, que hi va ser, posar-hi un contrapunt, un estira-i-arronsa que trobo que narrativament és molt agraït
-La reconstrucció del pont fa visibles les disputes entre cristians i jueus.
Sí serà un motiu de disputa entre cristians i jueus però també entre comunitats jueves que es veuen amenaçades per la futura expansió de Besalú si el pont acaba sent una realitat. Enveges, interessos, corruptel·les…
-Per la reconstrucció del pont busquen suport al rei però aquest decideix no mullar-se per no afavorir a jueus o a cristians.
Paraula de jueu mostra com funcionen els interessos polítics i a ningú se li escapa que en totes les èpoques en política es fa i es desfà en funció de les conveniències del poder. El rei era el poder i podia disposar quan li convenia de tot el que hi havia en el seu reialme, jueus inclosos. No en va se’ls considerava “el tresor dels reis”. Al mateix temps però esgrimia diferències religioses per no plegar-se a les peticions legítimes dels jueus.
-El pont és vist com el nexe d’unió entre dues cultures.
Sí aquesta imatge continua sent vàlida i molt potent i no és en va que el nom del protagonista Yehoyakim, Joaquim en hebreu, vol dir “el que construirà”. A la novel·la, els jocs de paraules tenen molt de sentit i res és gratuït.
-El personatge central és en Kim Llombard rebesnét de Prim Llombard el primer constructor del pont. En Kim compta amb un caràcter molt aventurer.
És el caràcter d’un noi inquiet amb ganes de viure i veure món. Que Nissim ben Robèn el convidi a acompanyar-lo a Barcelona estimula aquest esperit que el lector trobarà en el personatge de Kim. Coneixerà la realitat més crua contra als jueus en la mateixa ciutat on també coneixerà l’amor que en aquella època podria costar-li la vida perquè s’enamora d’una cristiana.
-Paraula de jueu és precisament un cant al poder de la paraula. De fet, Míriam la besàvia d’en Kim li recorda en un moment de la novel·la ‘Si tenim el cor net, confiem en el poder de les paraules.’
Tota la novel·la està tenyida de reflexions i pensaments que posats en boca de diversos personatges reforcen aquesta idea que les paraules són més importants de què ens pensem.
-‘Paraula de jueu’ mostra el respecte entre creences i opinions diferents. Podem buscar parale·lismes amb l’actualitat?
Trobo que si hi hagués ganes, voluntat i respecte de veritat per entendre l’altre, ens estalviaríem molts problemes d’arrel religiós. A Paraula de jueu els dos protagonistes mostren que hi ha més punts en comú que no pas diferències entre jueus i cristians. I veurem també que hi ha interessos tant d’una banda com des de l’altra per mantenir enfrontades les dues comunitats.
-Un dels personatges destacats de la novel·la és el rabí Nissim Beb Rovèn qui custodia un llibre molt important ‘El llibre de la creació’. Quina és la importància d’aquest llibre?
Vaig descobrir aquest llibre a partir de la traducció que en va fer Manuel Forcano i el vaig trobar fascinant. Després de parlar-ne amb el mateix Forcano per entendre’l una mica més i veure que era un llibre providencial per la religió i la cultura jueva, vaig decidir que tindria un paper rellevant en la història.
-També ha volgut introduir personatges mítics de la mitologia jueva com el Golem. Es relaciona amb la creença que de les paraules es pot crear vida.
Exacte. És el que et deia que hi va haver una època en què hi havia unes persones que tenien la capacitat permutant certes paraules de crear vida. I el gòlem és una figura, una criatura que neix després de dir la fòrmula, les paraules màgiques.
-A través de la paraula també es pot ferir i provocar com ho demostren els anti evangelis que també en fa referència a la novel·la.
Hi creien molt en la força, en el poder de Les paraules. No tenien res més i per això esmolaven l’enginy per ferir amb les paraules als seus enemics, els cristians
-Bona part de l’acció de la novel·la es trasllada a Barcelona, Banyoles i Girona.
Sí bàsicament entre Besalú i Barcelona. Banyoles i Girona son escenaris més secundaris. A la vila reial de Besalú, el lector hi trobarà una trama que es complementa amb la que transcorre a Barcelona. Tot forma part de la mateixa història!
-A Barcelona hi descobríem l’Hospital de l’Almoina on hi treballa l’Ester. Un edifici amb certa importància.
Cert. Un espai que dóna molt de joc i que permet descobrir connexions que porten a entendre la relació d’Ester amb Kim, la del procurador de l’hospital amb el lloctinent del batlle de Barcelona que malda per aniquilar els jueus… És un lloc important històricament i també ho és per la història de la novel·la
-A les pàgines de la novel·la hi trobarem una història d’amor entre Kim que és jueu i l’Ester una cristiana. Les unions entre cristians i jueus no eren ben vistes.
Depenent del lloc s’acceptaven però en aquest moment de relacions tan tenses entre ambdues religions era una temeritat però què no faríem per amor!
-Com ja va oferir a El pont dels jueus’ la gastronomia juga un paper important i fins i tot ens ofereix alguna recepta a la novel·la com les Orelles d’Aman.
Sí la cuina ha estat molt present a les meves novel·les perquè crec que és un vehicle molt suggerent per viatjar en el temps i facilita al lector l’entrada a l’època amb les olors, els gustos, les receptes de certs plats. No només aquests dolços, les orelles d’Aman que ens permeten conèixer una tradició jueva molt important, sinó també d’altres plats i cuinats del moment com el dofí que es menjava en certes tavernes. Miro que el lector es llepi els dits i salivi mentre llegeix.
-Creu que algun dia escriurà una tercera part i convertir ‘El pont dels jueus en una trilogia?
Així com et deia que aquesta continuació la tenia molt clara perquè per mi sorgeix de manera natural, la tercera, ara no la veig. Però no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré!
Participarà en la Setmana del llibre en Català amb una ruta literària per Barcelona, Quins indrets de Barcelona ens recomana per seguir ‘Paraula de jueu’?
Arrencarem a l’antic portal d’entrada a la ciutat, al carrer Portaferrissa. Continuarem cap al barri jueu passant per la Casa de l’Ardiaca… diversos escenaris destacats de la novel·la que permetran als lectors connectar amb la novel·la i els seus protagonistes.
