L’escriptor publica “La muntanya del tresor” (Columna /Destino) on aborda un fet poc conegut de Montserrat en plena Guerra Civil.
A Martí Gironell li agrada capbussar-se en fets històrics poc conegut per teixir les seves novel·les. A través de la microhistòria, ha recorregut el Besalú medieval a El pont dels jueus i Paraula de jueu”, el passat prehistòric de Catalunya a “El primer heroi”, o s’ha endinsat en el monestir de Sant Benet de Bages a “L’últim abat”.
L’escriptor també ha fet homenatges a Jean Leon a la novel·la “La força d’un destí” i al fotògraf gironí Valentí Fargnoli a “El fabricant de records”.
Amb la publicació de “La muntanya del tresor”, Gironell es trasllada a Montserrat en plena Guerra Civil. Aquesta no és la primera incursió a Montserrat de Martí Gironell, ja ho va fer amb “L’arqueòleg” on ens descobria monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat.
L’origen de la novel·la va ser la lectura d’un llibre escrit per la bibliotecària de Montserrat on descrivia els fets que van succeir entre els anys 1936-1939. Gironell confessa “Quan m’expliquen algun fet històric i em sembla que és poc conegut, de seguida corro a buscar documentació per conèixer més d’aquella història. I si veig que costa molt trobar aquesta informació llavors és perquè és veritat que és poc conegut i encara m’esperona més la curiositat de voler saber-ne més. Així és com vaig començar a posar fil a l’agulla per embastar el relat”
Durant la Guerra Civil, Montserrat va tenir diversos usos i l’abadia es transforma en hospital, impremta, centre cultural i lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat de Catalunya. “Montserrat va ser un indret on la gent anava a buscar refugi i no només per guarir l’ànima. Que es va convertir en hospital militar, en biblioteca i en impremta sense renunciar a ser el centre turístic, cultural i espiritual que havia estat fins en aquell moment. Que tot això va ser possible gràcies a una maniobra ràpida que va evitar que l’abadia fos cremada com tantes altres esglésies i temples que van ser reduïts a cendra”
Davant dels fets històrics alguns de coneguts i d’altres de molt poc coneguts calia buscar qui explicaria la història “Dos anys i mig de guerra, vistos i viscuts des de dins d’una talaia única i simbòlica: Montserrat. I vaig pensar que em calia el punt de vista d’algú que fos innocent, que tingués una mirada neta i que, com els lectors, es pogués preguntar el perquè de certes coses que passaven, encara que en la recerca no sempre trobés les respostes. O les entengués”.
El personatge que narra la història de “La muntanya del tresor” és Benet Nomdedéu, un jove orfe d’onze anys que canta a l’escolania “que quan esclata la guerra no pot abandonar la muntanya perquè no té enlloc on anar i s’hi queda. A través d’ell puc fer un retrat d’aquell moment, de la societat de l’època i tenyir-lo de versemblança sense estalviar reflexions i alguna crítica a banda i banda. Però al mateix temps, en una època tan convulsa i plena d’incerteses, veurem créixer en Benet físicament però, sobretot, com a persona, emocionalment, políticament…”
A mesura que la guerra avança, en Benet es converteix en testimoni de nombroses històries dins l’abadia: des de les activitats del doctor Josep Trueta i del poeta soldat Manuel Altolaguirre fins als moviments secrets de fra Areso. A través dels seus ulls, assistim al pas de figures rellevants com el president Lluís Companys, l’artista Bella Dorita i el tenor Emili Vendrell.
