Marta Carnicero debuta amb ‘El cel segons Google’

La novel·la publicada per La Magrana destaca per un llenguatge molt visual i un text directe

El cel segons Google (La Magrana) , suposa el debut de Marta Carnicero després de publicar diversos llibres dedicats a la cuina.

Marta Carnicero ha escrit una novel·la amb un llenguatge molt visual i directe gràcies a un text breu però intents que ens apropa a situacions i escenes molt quotidianes protagonitzades per una jove parella.
La Júlia i en Marcel comencen a viure les primeres escletxes en la seva relació arran de l’adopció de la Naïma. El que havia de ser una situació meravellosa a poc a poc va distanciant a la jove parella.
Ella treballa de traductora freelance des de casa i ell és professor d’una escola. Tots dos decideixen passar pel procés d’adopció d’una nena i la novel·la aprofita aquest fet per tractar qüestions referents als rols de la nova paternitat i maternitat a més d’apropar-nos a situacions que ha de viure una parella que decideix finalment adoptar, com rebre les visites de la inspectora Magda, que fa el seguiment del seu cas i que han de demostrar que tot es correcte i ideal ” en condicions normals li hauria sabut greu haver llençat per la borda tant d’esforç, però aquell cop l’imprevist que va obligar la Magda a escurçar la visita va ser més que celebrat perquè va salvar d’haver de jugar a la família feliç amb en Marcel’.

A poc a poc la parella es va distanciant i la Júlia sospita que en Marcel té una amant. A partir d’aquest moment, aquella idea d’una relació per tota la vida comença a trontollar
” ell i la Júlia havien passat de ser parella a companys de pis i de pares d’una criatura, sense vincles afectius que els lliguessin en excés: si de cas, una pila d’hores compartides i el coneixement intensiu de les manies de l’altre”.

La relació entre tots dos està farcida de veritats i de mentides..’amb el temps aprendria que les mentides no són grans o petites segons el que encobreixen, sinó en funció dels efectes que provoquen quan són descobertes’

El cel segons Google ens ofereix dues històries, la primera protagonitzada per la jove parella i l’altra per la Naïma, la nena adoptada que anys després i gairebé sense relació amb els seus pares adoptius, rep la notícia de l’existència d’una germana que li demana que vagi a veure al seu pare, en Marcel, que es troba hospitalitzat i valorar si ha de tornar o no a veure al seu pare.
‘al principi no vaig voler preguntar res. Ja és fort que et truqui una germana que no tenies per dir-te que ton pare et vol veure abans que sigui tard’.

Marta Carnicero també aborda qüestions referents als records i a la memòria que en ocasions no s’ajusta a la realitat ‘la memòria és l’exemple de la mentida perfecta…destriem els records que volem conservar i els fabriquem a mida, els matisem per llimar-ne els cantells esmolats i fer-los assumibles, els convertim en còdols que ens omplen butxaques amb el pes dels anys. En portem alguns, els més preuats, tancats als punys com un tresor d’infantesa. Ens enganyem”.

Sobre els records un dels personatges de la novel·la intenta recordar els llocs on ha viatjat anys enrere i utilitza l’apliació Street view’. ‘el cel de Noto, a Google, té sempre el mateix to, i la llum, calculo, és llum de mitja tarda. Ni rastre doncs, del cel de civilització perduda, com d’incendi o de volcà, que tinc a la memòria”

El cel segons Google de Marta Carnicero s’ha cuinat a foc lent però la seva lectura és devora ràpidament deixant molt bones sensacions.