Site icon L'illa dels llibres

Maria Peris i Montse Freixas guanyen en I Concurs de Microrelats per votació popular.

Ara  falta dedicidir els guanyadors escollits per un jurat especialitzat.
L’illa dels llibres ha rebut més de 8.200 vots que han dedicit els guanyadors per votació popular en cada categoria.
En aquesta primera edició s’han presentat  uns 87 relats en les dues categories.
Des de L’illa dels llibres volen donar les gràcies als participants i també als que han votat i seguit el concurs de microrelats.
Els guanyadors per votació popular són:

 Categoria A: (relat amb menys de 40 paraules):   Maria Peris Bixquert   

Categoria B (relat amb menys de 400 paraules)  Montse Freixas

 

Ara falta dedidir el vot del jurat especialitat que donarà a conèixer un guanyador més per cada categoria.

El jurat està format per:
Xulio R Trigo, Escriptor
Maria Carme Roca Escriptora
Manel Haro, director del web Llegir en Cas d’Incendi
Rodolfo Garrido, Llibreter de Llibreries El Corte Inglés
Jordi Milian, Director del web L’illa dels llibres.

 Cada guanyador rebrà un diploma i una samarreta exclusiva de L’illa dels llibres.

 
RELATS GUANYADORS PER VOTACIÓ POPULAR
Relat 35 CATEGORIA A
– Vaig dir que no. Mai valorem el que tenim. Jugue, jugue i torne a jugar. Tres parts de coratge i una de estupidesa. Allà la quarta i torne a perdre. Som imperfectes, alguns més que altres però ho som tots.
 

 

Relat 45 CATEGORIA  B
ROBATORI INVERSEMBLANT. Li havia robat tot: el cor, el desig, la mirada;  el pensament racional, l’intuïtiu;  l’orgull, la pau, la certesa;  el son, la vigília; els mots, la cordura, la il·lusió i l’honestedat. Tot era TOT, sí, en majúscula, la seva vida s’havia transformat en una carència absoluta del més mínim sentit comú. El lladre, mentrestant, gaudia del benefici de la ignorància: no en sospitava res.

-N’està segura? – va preguntar en Sherlock Holmes mentre netejava la seva pipa escèptica amb un mocador de butxaca.

-La certesa també està a la llista que acabo d’enumerar- va dir la jove senyoreta Stein alhora que s’enrojolava, potser posaven a prova la seriositat de la consulta aquell parell de detectius.
-Disculpi’ns –digué en Sherlock alçant les celles per assenyalar al seu col·lega que s’apropés al racó de la finestra  – no l’inquieta, doctor Watson, que la dama ens hagi donat una resposta tan elemental?

-Certament, Holmes –respongué el doctor mentre observava de cua d’ull la mà de la jove rebregant el guant com si fes un nyap.
-Senyoreta Stein,- el doctor Watson va avançar cap a la jove amb passes curtes i mesurades – donat que el nostre mètode d’investigació és científic, tindria algun inconvenient en mostrar-nos l’escenari del delicte?
La senyoreta Stein va atansar una mirada escorcolladora als ullets rodons del doctor, va guardar silenci i va deixar passar uns minuts incòmodes. En Holmes observava des de la finestra, divertit.
-L’escenari? Tal vegada vol que li mostri la meva ànima…?

-Watson! – exclamà en Holmes – recordi que la jove és la víctima. Senyoreta Stein – ara es dirigia a la noia que restava palplantada amb la punta de la barbeta tremolosa. – Ens podria precisar el motiu de la seva visita? És a dir, vol que recuperem els objectes robats, o desitja que trobem el presumpte lladre i li fem saber el delicte que ha comès?
La senyoreta Stein es va deixar caure al sillonet entapissat de color violeta i, de sobte, va esclafir a riure com una possessa: un doll de riallades i convulsions sense aturador.
-Watson, per la mort de Déu, intervingui! –ordenà en Holmes abans de sortir de la cambra – I digui a la dama quan es recuperi que ens farem càrrec del cas.

Podeu llegir la resta de relats en aquest enllaç.

Exit mobile version