La novel·la va guanyar el Premi Joaquim Ruyra 2012.
Autors com Edgar Allan Poe ja n’havien fet referències en els seus relats i no és causalitat que Maria Carme Roca inclogui a la novel·la fragments d’autors com el mateix Poe o Alexandre Dumas i Dickens.
Maria Carme Roca ens ofereix un thriller juvenil que inclou festes, drogues i música amb un protagonista ben especial.
Eric pateix catalèpsia, una malaltia neurològica que el paralitza com si estigués mort, però que el manté conscient. Aquest fet l’aprofita en algunes ocasions com un joc.
Eric pot fingir estar mort amb l’ajut de les drogues que li permeten arribar a un estat catalèptic. Aquest joc es converteix en un moment donat en malson.
La novel·la gira entorn a la catalèpsia i al fenomen que el protagonista sap provocar-se fins arribar a situacions límit.
Maria Carme Roca ens parla d’una malaltia real, al mateix temps que estranya.
La catalèpsia pot durar minuts, dies i fins i tot anys, Antigament les persones que patien catalèpsia eren enterrats vius per error, al no observar resposta davant estímuls externs com punxar les extremitats del suposat mort.
El malalt de catalèpsia no es pot moure ni parlar però en canvi és conscient de tot el que succeeix al seu voltant.
‘’No em puc moure, la immobilitat és extrema, absoluta. És el que calia esperar que em passés, perquè no és la primera vegada que jugo a fer-me el mort i ja sé com va, aquest tema, però no deixa de sorprendre’m quan arribo a aquest punt, el de tenir el cos anestesiat i a la vegada estar ben conscient.’’
Afortunadament, avui en dia aquests errors ja no succeeixen. Partint d’aquests arguments, Maria Carme Roca ha publicat una novel·la juvenil amb un ritme àgil i original en el seu plantejament.
Autora de novel·les històriques però també d’altres adreçades al lector infantil i juvenil ha guanyat el Premi Joaquim Ruyra amb Katalepsis (La Galera), una novel·la que destaca per la documentació i per acostar-se al llenguatge dels joves d’avui.
De fet, la llarga llista d’agraïments que inclou Maria Carme Roca al final del llibre demostra que la documentació ha estat una part molt important per poder escriure la novel·la.