L’escriptora catalana publica ‘La noia del club’ (Bromera)
ENTREVISTA Jordi Milian
Maria Carme Roca reivindica el paper de la dona en l’esport i la cultura durant la Segona República a la novel·la ‘La noia del club’ (Bromera) a través de la mirada de la Flora i el seu somni per convertir-se en nedadora professional.
L’escriptora aprofita per endinsar-se en el retrat d’una època marcada pels canvis socials i polítics i copsar l’ambient cultural i esportiu del Club Femení d’Esports, fundant l’any 1928 a Barcelona i que va destacar per la promoció i la lluita pels drets de les dones.
Ambienta la novel·la en la Segona República. Per què li ha interessat agafar aquest període històric?
Pel gran pas endavant que va fer en tots els àmbits, va ser una autèntica revolució. M’han interessat, particularment, els aspectes culturals i esportius. Em venia molt de gust treballar aquesta etapa històrica.
Quin va ser el punt de partida de la novel·la?
L’any anterior a la proclamació de la República, el 1930, quan tothom esperava il·lusionat el canvi. Em va agradar partir del mes de juliol, quan la revista “Imatges” va convocar un concurs de bellesa de noies amb banyador, “La Reina dels Banys”, fet que alguns sectors de la societat va considerar un autèntic escàndol.
Potser és un tema poc conegut o poc tractat en la literatura catalana.
Pel que fa a la Segona República a Catalunya s’ha parlat molt de les qüestions polítiques i socials, però de les esportives, especialment, ben poc.
És un novel·la reivindicativa?
Sí. El novel·lista ha d’escriure una història on l’argument tingui un pes important, bàsic, però des del meu punt de vista ha d’aportar alguna cosa més. En el cas de “La noia del club” el lector hi pot trobar el retrat d’una època, sobretot pel que fa al desenvolupament d’una dona que no es resigna a quedar-se només dins de l’àmbit familiar
També la podriem catalogar de feminista?
Com deia és un retrat d’un moment històric i sí, la novel·la retrata l’empenta de dones capdavanteres que van lluitar per la igualtat de gènere. Va ser un feminisme actiu, però que no va oblidar la feminitat.
Com era la societat d’aquella època?
Il·lusionada, amb ganes d’avançar, que hi hagués autèntic canvi. La llàstima va ser que es va anar desinflant. Hi ha un paral·lelisme molt evident entre la República i l’esport. Per exemple, l’atletisme va aconseguir les fites més altes l’any 1932 i tot just es va encetar l’any 1933 que va començar a decaure, com el govern republicà.
La novel·la reivindica el paper de la dona. En quina situació es trobava el paper de la dona?
La seva actitud, molt relegada fins a finals de la dècada dels anys vint, va fer un canvi radical. Per dir-ho així, va “sortir de casa”. La República li donà opcions i ella les va saber aprofitar.
Malauradament aquell avanç és va anar perdent amb l’arribada de la Guerra Civil i la dictadura.
Es va estroncar del tot, les dones, la societat en general, es va veure abocada a una realitat decebedora. La mateixa Olimpíada Popular de Barcelona que s’havia de realitzar del 19 al 26 de juliol de l’any 1936 no es va poder dur a terme perquè la guerra va començar un dia abans.
La Flora és la protagonista de la novel·la que vol convertir-se en nedadora professional però que al mateix temps lluita pels drets de les dones.
És una lluitadora, com tantes altres dones del seu temps. Que el seu entorn, estigui vinculat a dones com Irene Polo (en la ficció són amigues des de petites) o Rosa Maria Arquimbau, serà un element decisiu perquè ella també s’hi involucri.
No li serà fàcil aconseguir els seus objectius?
No gens, perquè no podem perdre de vista que la societat continua sent patriarcal i la dona continuava ocupant-se de la família. Moltes esportistes d’èlit van haver de deixar la seva carrera per cuidar dels seus. I, la Flora, a més, és de classe treballadora, això vol dir que ha de compaginar la feina amb l’entrenament.
La participació de la dona en l’àmbit esportiu no era massiu en aquella època.
No hi estaven avesades, és cert. Però durant la República hi va haver un interès vivíssim de les dones per practicar esport, sobretot entre les joves. Aquest interès ja havia començat uns pocs anys abans de proclamar-se la República.
La Flora forma part del Club Femení d’Esports. Molt més que un club esportiu per la seva tasca de divulgació de la cultura.
En el Femení, que era com també s’anomenava el club, l’esport i la cultura anaven de bracet. Les fundadores, Teresa Torrens, Josefina Torrens i Enriqueta Sèculi consideraven que l’esport i la cultura units a la feminitat, eren els elements bàsics per al desenvolupament integral de la dona.
La protagonista també viurà el conflicte de les diferències de classe social per una banda enamorada de Romà, un noi de classe alta i la relació de la Flora amb persones de classe baixa i simptatitzant de la CNT i la FAI.
Sí, ho tindrà complicat. El seu entorn directe, la família, el barri, els amics de tota la vida… estan vinculats a l’anarquisme i a la lluita de classes, però ella s’enamora d’en Romà, un noi burgès, la família del qual no l’accepta, precisament, perquè la Flora és de classe treballadora.
A més de la Flora la novel··la també compta amb noms com Irene Polo, Maria Arquimbau, Mercè Rodoreda, Enriqueta Sèculi, Josefina Torrens. Què tenien en comú?
Cadascuna des del seu àmbit, tenien l’objectiu de créixer professionalment fent allò que els agradava. Algunes d’elles, també van lluitar per ajudar que les dones, en general, ho aconseguissin.
També reivindica el periodisme d’investigació.
Va ser importantíssim. Amb “La noia del club” també he volgut fer un petit homenatge al periodisme d’investigació.
La novel·la arrenca al juliol de 1930 fins a juliol de 1936. Ha pensat en una continuació?
De moment no, però… Mai no diguis mai.
Un dels objectius es oferir una novel·la apta per tot tipus de públics.
Sí, perquè és un periode tan important i amb personatges històrics tan interessants que paga la pena que el públic lector sigui el més ampli possible.
