L’autora, recentment guardonada amb el Premi Josep Pla, rep un reconeixement a tota la seva trajectòria literària
Omnium Cultural lliurada cada any el Premi D’honor de les Lletres Catalanes per distingir a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Maria Barbal és una de escriptores més traduïdes de la literatura catalana i autora de la clàssica “Pedra de tartera” que junt a “Mel i Metzines” i “Càmfora”, formen part de l’anomenat Cicle del Pallars. “Carrer Bolívia”, “Bella edat”, “Emma”, “Càmfora”, “País íntim” i “Tàndem” són altre sobres de l’autora de Tremp.
El jurat ha destacat la capacitat “ per haver creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia, un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança”. També se li fa el reconeixement per “la composició de tot un univers que arrenca d’un compromís amb la realitat”, que comença amb un rerefons autobiogràfic en els seus primers llibres “donant-nos una visió crítica del món rural del Pallars i de la decadència de la societat agrària, i que ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure amb una visió personal”.
El jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes posa en valor com Maria Barbal, a través de la ficció, “ens mostra la crisi de la societat tradicional de muntanya i la transformació econòmica que força la migració cap a les ciutats a partir d’uns personatges que tenen un món interior ric i una gran profunditat psicològica”.
Barbal, ha agraït el guardó i ha reconegut que “aquesta alegria d’avui fa balança amb la meva preocupació en uns temps plens de dificultats, amb una profunda crisi i una amnistia que encara no ha arribat per a Jordi Cuixart ni als nostres polítics exiliats i empresonats”. “És delirant que s’empresoni el pensament”, ha afegit Barbal.
Maria Barbal ha volgut tenir un record per Mercè Rodoreda, la primera dona que va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i Teresa Pàmies, la segona. La narradora, que va ser professora de català d’Òmnium durant els anys 70 i va aprendre la llengua de manera autodidacta amb més de vint anys, ha recordat que “el català no només pertany sortosament als lletraferits” i demana fer-lo servir en el dia a dia: “és la millor manera de fer-lo viure i que qui no el coneguin se sentin acollits”. “Si fem invisible el català en el dia a dia, no serà prou que les persones de lletres escrivim belles històries”.
Des de la presó de Lledoners, i a través d’un vídeo, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha lloat Barbal com una persona “referent, símbol de perseverança, autodidacta i compromesa” amb la llengua i la cultura catalanes: “Quin millor símbol per a aquests temps en què estem vivint, en què sembla que a molts la paraula els fa nosa, els molesta, i per això la voldrien silenciada, que una dona com Barbal”. Cuixart també ha considerat que el seu reconeixement és un “testimoniatge de totes aquelles dones que han lluitat per fer de les lletres catalanes aquesta eina, aquesta arma de cohesió social, de transformació i de lluita”.
