L’autora catalana reuneix en un volum la seva narrativa breu que inclou noranta-un contes amb tres relats que són inèdits. Barbal recorda que “Voldria encara escriure aquells contes pensats però que no he escrit al seu moment”.
Amb gairebé un centenar de contes, Maria Barbal presenta “Tots els contes” (Columna). Es tracta d’un recull de la seva obra com a contista que aplega 91 relats; seixanta vuit contes han estat publicats en anteriors volums i una vintenta en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques. Els relats Por de volar, El nen de les baldufes i Despertar són inèdits.
Maria Barbal es coneguda com a novel·lista gràcies a obres com Pedra de tartera, Mel i metzines, Càmfora Carrer Bolívia, Bella edat, País íntim, Emma (2008), En la pell de l’altre a l’amic escocès. Tàndem i Al llac. Va publicar el seu primer volem de narracions l’any 1986 amb La mort de Teresa. Després seguiria amb Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011).
Maria Barbal al pròleg recorda que vol continuar escrivint contes “Arriben Tots els contes per remenar i triar-los d’un en un i me’ls miro amb simpatia i amor. Ara bé, si ja són tots és que m’han despatxat com a contista. O potser és que, de moment, són els que es van publicar en volums, als diaris i revistes, aquí i allà, més algun que s’havia distret de qualsevol edició, sumats a tots els que he revisat. Voldria encara escriure aquells contes pensats però que no he escrit al seu moment”.
Barbal assenyala que l’esforç i la paciència són els grans aliats per continuar escrivint “Amb sort, podria ser que d’aquí un temps, d’aquest que corre i no m’espera, n’hi hagués uns quants més. M’agradaria que així fos perquè penso que significaria que encara tinc força i paciència per escriure’n, que encara n’aprenc i, de les històries desitjades, me’n continuen sortint arguments que, després d’espolsar-se un munt de circumstàncies i paraules, aprimats, s’imposen. En definitiva, jo voldria navegar per aquella aigua que he vist massa terrosa o massa fonda per aventurar-m’hi i anar més lluny, trepitjant si cal tot de ratlles plenes de mots perquè han resolt que ja havien arribat a un bon final sense el meu concurs. Quin tresor és la llibertat de l’escriptura quan no fa cas ni de l’escriptor!”.
Recorda, que “Potser no cal que, abans d’acabar-se, cada conte ens faci l’efecte d’un cop de puny damunt la taula perquè tremoli un xic i ens deixi astorats o somniosos. Potser no cal, per escriure’n, viure amb tantes ganes que no ens permeten adonar-nos que vivim i per això hem trobat el temps de pensar-los”
Carme Arenas, filòloga i historiadora de l’art. Catedràtica de Literatura Catalana, crítica literària, traductora i editora, s’ha encarregat de l’edició El present volum aplega tota la narrativa curta de qui ha destacat per damunt de tot com a novel·lista, però que des de bon començament va dedicar al conte volums tan esplèndids com La mort de Teresa, al qual van seguir Ulleres de sol, La pressa del temps, Cada dia penso en tu, Pampallugues o Bari. En tots aquests reculls de contes hi traspua un gran domini narratiu. Tots contenen allò que agradava al guatemalenc Augusto Monterroso: la claredat, la fermesa i la precisió, que no implica necessàriament la brevetat. Brevetat que ell apreciava com a símptoma de bona educació. I nosaltres hi afegiríem de domini del gènere, de talent.”
Els relats publicats a Tots els contes s’apleguen al voltant de divisions temàtiques
D’humana natura
Aplega vuit contes, dos dels quals inèdits en volum. En tots ells hi pesa la importància del comportament humà davant de fets extrems com ho poden ser la mort d’un fill, una pandèmia, el fet d’envellir, o el fet de caure en la necessitat del vi per apaivagar els torts de la vida. Barbal ens presenta aquestes situacions on els humans tendim a projectar el millor que tenim, tot i que de vegades el fat no ens és propici.
La importància dels orígens
Recull quatre contes en els quals s’explicita com n’és de cabdal el lloc on hem arrelat des de petits, encara que les circumstàncies de la vida ens en puguin haver distancia.
Protagonistes
Són quinze contes que tenen en comú una personalitat molt definida, que sobresurt del tema i de l’ambientació. Aquests protagonistes tant poden ser persones com animals objectes, i tots ens mostren maneres diverses d’entendre el món i les relacions humanes.
D’amor i enamoraments
El conformen quinze contes on l’amor hi és presentat de maneres molt diverses, gens ensucrat, ans al contrari, de vegades cruel o feridor, o envoltat d’alguna sorpresa inesperada.
En el paradís del record
Set contes on se’ns mostra que els records, sobretot els de la infantesa, ens queden fixats per sempre. Al llarg de la vida, potser els anem modelant, com ells ens han modelat a nosaltres. Però cal preservar la memòria històrica, conservar-la i traspassar-la, com a mitjà per reparar el mal fet o per evitar que es repeteixi segons recorda Carme Arenas.
Amistat duradora?
Aplega quatre contes que ens plantegen la importància de l’amistat i la dificultat de mantenir-la per circumstàncies de la vida. L’amistat entre dones que comporta complicitats, o la que ens dona sorpreses.
Captures
Són sis relats que pertanyen a reculls diferents, tret de «Flor d’hivernacle» i «Illes de primavera», que no havien estat mai publicats en volum. Són contes on preval el fet casual, inesperat.
Família
Es tracta de les dinàmiques i a voltes els conflictes que es poden donar entre parents. En aquest apartat trobem el relat “El pare pròdig”.
Reaccions insòlites
Recull deu contes, set dels quals provenen de La pressa del temps. En general els protagonistes viuen situacions poc comunes o, simplement, reaccionen de manera diferent de com ho esperaríem.
Per a totes les edats
Són deu contes que es poden compartir amb els més petits, històries plenes d’enginy narratiu, de tendresa i de saviesa.
