Conegut com La Pera, Lluís Llach li va dedicar la famosa cançó ‘El Bandoler.
Joan Serra més conegut com La Pera va ser un bandoler que va viure durant el segle XIX.
La història del conegut bandoler s’ha revisat i reformulat en vàries ocasions, tot i que la primera publicació on es parlar de Joan Serra data de 1859 amb el títol de on José Ortega a La història d’en Joan Serra, “La Pera”,ens ofereix una crònica de les actuacionsmés destacades dels Mossos d’Esquadra des de la seva fundació fins a la data de publicació del llibre i recull la llegenda i les cançons de “La Pera”.
El cantautor Lluís Llach li va dedicar molts anys més tard la famosa cançó d’El bandoler i ara l’escriptora Margarida Aritzeta novel·la la biografia del personatge a ‘Bandoler (Cossetània).
Bandoler recrea la biografia del bandolera través dels records d’un vell rellotger i fabricant d’autòmats Philip Lassagne, que l’any 1874, decideix recuperar els records dels anys que va compartir amb Joan Serra i sobretot saber que va ser de la jove Maria Rodon, l’amant del bandoler.
“Diuen les veïnes que, quan era jove, la dona sense memòria va actuar a la inauguració del Liceu i que anys enrere havia cantat milongues al cafè d’en Valero. Però tant al Liceu com al cafè asseguren que no saben qui és. De tota manera, ni que fos veritat el que murmuren les veïnes, ja fa temps que no en queda res, d’aquella diva. Diu que va anar rodant costa avall mentre consumia a mans plenes la seva joventut i que va acabar de minyona d’un home estrany, un estranger de pell fosca que li va fer un fill… Després la dona va desaparèixer. Deien si havia mort.”
Joan Serra va ser detingut quan estava a casa de la seva companya, al Mas d’en Simó i després va ser traslladat a Valls on va ser jutjat, condemnat i esquarterat. La novel·la també intenta cercar que hi ha de llegenda i de veritat en la història del bandoler .
“Doncs diu que aquell home era un mal home, dolent i lleig com el pecat.
—Ja ho has dit.
—Sí, i per això el van penjar. I diu que et mirava amb uns ulls tan tèrbols de maldat que ja veies venir que només pensava a clavar-te el ganivet al ventre per aviar els budells i la sang per terra.
—Ha ha ha —riu el vell a cor què vols.
—Sí, sí. Diu que li agradava la sang, espessa, vermella, a borbollons, sí, li agradava la sang ben fresca i ben nova… però abans de matar-te…
—Sí? —l’anima el vell.
—Diu que abans de matar-te et feia resar el credo perquè no anessis a l’infern
—diu ajuntant les mans i girant els ulls al cel.”
Margarita Aritzeta recupera un personatge que s’ha convertit amb el pas del temps en llegenda.
L’escriptora de Valls ha publicat recentment “El Pou dels maquis”, “El Gorg Negre” i “El vol de la papallona”.
